Mato el pare, em carrego la pintura
En la llarga trajectòria d’Eulalia Valldosera, El melic del món (1991-2001) és un dels projectes amb què, als anys noranta, va trencar amb la tradició pictòrica de l’art. Una obra amb múltiples capes de sentit que pots veure a l’exposició de Col·lecció i un procés creatiu explicat per la mateixa artista.
«A partir d’aquesta obra jo decideixo que tot allò anterior no té sentit. És un treball de construcció que em permet parlar de la deconstrucció i de la mort. El material que jo utilitzo, a més, són burilles. Creo una peça que destrueixo davant del públic, escombro aquest terra que m’ha costat dies de construcció i automàticament, tot el que s’ha generat al voltant d’aquest objecte, aquest matèric, és tot el que els mitjans han reproduït. D’aquesta manera jo començo a utilitzar els nous mitjans, a no identificar-me amb un mitjà, com se m’estava demanant des de l’acadèmia. I destrueixo l’objecte de culte al museu, que és l’objecte finit i acabat i conservable. (…) Per a mi, aquest moment inicial és molt important perquè mato el pare, em carrego la pintura.» Pots escoltar el relat complet de l’artista.
Exposició
“Col·lecció MACBA. Preludi. Intenció poètica”. Una exposició col·lectiva que posa les obres en el centre per atendre a la seva voluntat, la seva energia i la seva intenció poètica.