Col·leccionable

CORAL, vinculant, horitzontal. La qualitat del comú

Els Col·leccionables de l'Any Trenta

Alguns projectes i propostes neixen arrelats a l’energia col·lectiva, com quan Melanie Smith va omplir el mític Estadio Azteca amb més de tres mil estudiants de les escoles de Ciutat de Mèxic. Cadascun portava una cartolina amb una imatge. Situats per grups i alçant la cartolina en el moment indicat segons una calculada coreografia, composaven imatges icòniques de l’imaginari nacionalista mexicà i també universal.

Al seu torn, Cinthia Marcelle i Tiago Mata Machado van convidar a un grup de persones a transitar conjuntament per un espai urbà de Belo Horizonte, al Brasil, enregistrant i geometritzant els seus moviments.

L’artista bosniana Danica Dakic va filmar el grup de tap dance Bosanski Vidici, procedent de la regió de Glamoc, a Bòsnia i Hercegovina. Un col·lectiu d’immigrants que viu a Alemanya es troba per executar aquest ball tradicional en què el líder del grup va marcant els moviments. En lloc dels vestits tradicionals, porten roba de diferents èpoques.

I Miralda, guiat per la comunitat llatinoamericana de l’Spanish Harlem, va omplir el Museo del Barrio de Nova York amb els menjars oferts a les divinitats Orisha, pervivència de les cultures africanes que van arribar a Amèrica com a mà d’obra esclava. És així com identitat i migració, vincle i agitació social es converteixen en subjectes d’enunciació de l’art. Qui té cura del bé comú? Com invocar el tot sobre les parts? Com il·luminar tot allò que és coral, vinculant i horitzontal?