La contranarrativa de Martin Vitaliti
Com serien, les vinyetes d’un còmic, sense el seu element de relat? Quina construcció visual i narrativa articularien agafades aïlladament? Seguint aquesta pista indagatòria, l’artista Martin Vitaliti ha compost la peça #127, una obra de 2016 que forma part d’una línia de treball de còmic intervingut que abasta del 2009 al 2019 i que Vitaliti denomina amb una xifra numèrica i el coixinet amb què s’etiqueten els temes a les xarxes. A la fitxa tècnica de l’obra hi diu: “Pàgines de còmic intercalades i intervingudes”. I és que Vitaliti construeix una retícula immensa com les que componen les pàgines d’un còmic per mostrar la condició reticular o marcadament formal d’aquest gènere. Després, hi situa algunes escenes il·lustrades amb diferents personatges solitaris demanant a l’espectador que articuli alguna lectura possible. Són personatges diversos que no es comuniquen, no coincideixen i no es troben. La descontextualització els imbueix d’una estranya condició emocional i d’una nova estructura narratològica. És així com, mostrant les costures formals del còmic, Vitaliti construeix un metallenguatge o una contranarrativa d’un gènere habitualment acostumat al relat.
MACBA Trenta
Celebrem l’Any Trenta d’un MACBA infinit que projecta el futur com un espai de revisió i possibilitat: reprendre el que va quedar inacabat, actualitzar el que és necessari i projectar de nou tot el que encara pot transformar-se.
