Invocar l’IMPOSSIBLE. El cas Dau al Set

Dau al Set va ser un grup heterogeni, amb inquituds diverses, que pretenia eixamplar el restringit panorama artístic barceloní i recuperar la tradició de l’avantguarda artística catalana que s’havia vist interrumpuda el 1939, utilitzant una revista com a plataforma d’expressió per a materialitzar certes inquituds artístiques i intel·lectuals. El grup estava integrat pels pintors Modest Cuixart, Joan Ponç, Joan Josep Tharrats i Antoni Tàpies, el poeta Joan Brossa i el filòsof Arnau Puig. Tharrats tenia cura de la impressió i la distribució de la revista que donava nom al grup, que es va publicar des de 1948 fins a 1956. Amb un tiratge que oscil·lava entre cent i dos-cents exemplars –que a l’època es distribuïen entre els subscriptors– la revista Dau al Set va constituir el vehicle perquè els diferents membres del grup despleguessin el seu ideari, per mitjà de la paraula, en el cas de Brossa i de Puig, i de la imatge, en el cas de Tàpies, Cuixart, Ponç i Tharrats. A més, en ella es van publicar els escrits de personatges afins com ara Juan Eduardo Cirlot, Carlos Edmundo de Ory i Rafael Santos Torroella, i va contribuir a crear un clima teòric favorable per a l’activitat artística de Dau al Set.

Si bé els integrants de Dau al Set havien començat a col·laborar el 1946, el seu període d’activitat més intensa es va concentrar entre els anys 1948 i 1951, època en què Dau al Set participà en diverses exposicions, i portà a terme una tasca editorial important. Encara que s’ha assenyalat l’any 1953 com a data de dissolució del grup, ens hem d’atenir a les impressions personals de cada protagonista per saber realment quan es va desintegrar.

Els membres de Dau al Set només varen exposar conjuntament en dues ocasions: l’any 1949, a l’Institut Francès de Barcelona, i la Sala Caralt de Barcelona, l’octubre de 1951. La primera exposició va ser organitzada pel grup Cobalto 49 amb la col·laboració de l’Institut Francès de Barcelona, institució que propiciava l’únic intercanvi cultural internacional possible en la Barcelona d’aquells anys, i que becava els artistes amb estades a París. En aquella exposició van participar els pintors Antoni Tàpies, Joan Ponç i Modest Cuixart. A la segona exposició, titulada Dau al Set, hi presentaren obra tots els integrants del grup, als quals es van afegir Arnau Puig i Juan Eduardo Cirlot.

El grup Dau al Set se sentia dipositari i seguidor de l’herència surrealista; de fet, fou coetani encara de la plenitud del surrealisme que, tot just el 1947, va celebrar a París la seva darrera Exposició Internacional. L’estil dels seus membres no derivava d’unes tècniques pictòriques i unes fonts literàries determinades, sinó que aquests compartien una iconografia comuna. Entre les seves influències destaquen els artistes de l’avantguarda catalana anterior a la Guerra Civil, com ara Salvador Dalí, Joan Miró i J.V. Foix, i la poderosa influència de Joan Brossa es feia palesa en el gust per la sorpresa o la transformació. Un altre referent important fou Paul Klee, a qui la revista va dedicar un número especial en el desè aniversari de la seva mort.