Eros i polis: les múltiples veus del desig
L’any 1992, Ramon Guillen-Balmes va demanar a persones properes que li confiessin un somni, una quimera o una mancança, a partir de la qual va crear un objecte específic per a cadascuna d’elles. Algunes volien poder descansar més, d’altres tenir ales i unes altres retrobar absències; desitjos que van ser materialitzats per l’artista en uns objectes escultòrics i dibuixos que refermen el vincle, fecund i inesgotable, entre la riquesa de l’inconscient i la llibertat insubornable de l’art.
Uns anys més tard, el 2006, Mireia Sallarès va indagar sobre el plaer i l’erotisme en la vida de 30 dones mexicanes. Per fer-ho, va encarregar un neó lluminós de color rosa on es llegia Las muertes chiquitas. Amb aquest reclam cridaner, va recórrer el país entrevistant dones de diferent edat i condició per preguntar-los sobre la seva vivència del plaer sexual. Compartits o solitaris, alliberadors o frustrats, els orgasmes són un potent punt de partida per establir nexes entre eros i polis, entre allò de què mai es parla i la biopolítica del desig. Les múltiples petites morts d’aquestes dones, la seva vivència del cos i el seu relat testimonial denoten posicions de subjecte i també de resistència.
MACBA Trenta
Celebrem l’Any Trenta d’un MACBA infinit.