Col·leccionable

Els artefactes voladors d’Aurèlia Muñoz

La Col·lecció creix

Aurèlia Muñoz va ser una eterna experimentadora. En el marc de la nouvelle tapisserie o del fiber art, que ja als anys seixanta i setanta reclamava atorgar valor artístic a allò que fins llavors s’havia considerat artesania, va traspassar contínuament els límits del tapís bidimensional. Guiada per una acusada preocupació formal i espacial, coneixia tots els secrets de les fibres tradicionals, però també va saber observar el llenguatge d’artistes com Paul Klee, Joaquín Torres-García o Moisès Villèlia. Muñoz va passar pels transformables i les «macres» fins que va aconseguir, ja als anys vuitanta, peces totalment aèries. Una nova fita que partia de tècniques tradicionals —en aquest cas, de la confecció de les veles de vaixell—, a les quals va sumar estudis de geometria. El resultat van ser unes formes tridimensionals que va anomenar «flexions de l’espai». La nova obra de la Col·lecció MACBA, Ocell-estel B2 (1982), forma part d’aquest moment creatiu: un artefacte volador de mida monumental (gairebé deu metres d’amplada), elaborat amb teles de cotó cosides i varetes de metall, que remet tant a les joguines voladores dels infants com a un estol d’ocells. Per a Aurèlia Muñoz, la forma dels ocells era idònia, ja que unia la qualitat aèria i el vincle amb la natura. Els seus Ocells-estels van tenir un gran ressò quan van ser exposats en espais com el Palacio de Cristal de Madrid, el 1982, i a la XII Biennal de Tapisseria de Lausana, el 1983.