El Sud, el nostre Nord
Quan va complir seixanta anys, Joaquín Torres-García va tornar a Montevideo, ciutat on havia nascut i viscut fins als disset anys. Després d’estades a Barcelona, Nova York, Itàlia, París i Madrid, va decidir tornar al seu lloc d’infància. Era l’any 1934. Volia impulsar el constructivisme a Amèrica del Sud. Apassionat per aquesta nova estètica moderna, volia posar-la en diàleg amb les tradicions pròpies del sud. En el seu ideari, reivindicava la cultura del sud, com va deixar clar a la conferència de 1935 titulada L’Escola del Sud, on va proclamar: El Sud, el nostre Nord. Vuit anys després, al gener del 1943, obria les portes el Taller Torres-García, al carrer Abayubá 2763 de Montevideo. No s’hi seguia cap mètode establert. Semblant als tallers medievals o renaixentistes, els alumnes treballaven al costat del mestre. S’interpretava una pintura cubista al costat d’una ceràmica Nazca, del Perú d’abans dels inques. I tot el que es feia apuntava a la profunda comprensió del terme abstracció. Si bé Torres-García va morir al 1949, el taller va seguir actiu fins al 1962. Més enllà del seu espai físic, havia impulsat una vertadera Escola del Sud.