El MACBA és casa per a Benet Rossell
«Jo diria que el MACBA és casa per a en Benet i al final de la vida tothom vol ser a casa.» Cristina Giorgi, vídua de l’artista i qui gestiona el seu llegat, comenta així la generosa donació que ha fet al museu amb obres dels diferents moments creatius de Benet Rossell. «En el seu moment, el MACBA va apostar per ell i això va crear un vincle natural que ara es tradueix en aquesta donació que enriquirà el discurs del museu i situarà en Benet a l’espai que li correspon. Es tracta d’un conjunt força obert que recorre la seva obra des dels seus inicis, a finals dels seixanta, fins a peces datades el 2010. Hi ha obres importants de les diferents etapes com les micrografies sobre paper plegat recuperat de les deixalles dels majoristes de teixits de la Rue du Faubourg Saint-Denis a finals dels setanta, o els dibuixos amanits realitzats sobre paper verge del diari Libération encolat sobre tela de començaments dels vuitanta, així com els clàssics glaçons. A aquestes obres històriques se n’hi afegeixen de darrera època com el mosaic cal·ligràfic sobre paper mongol del 1997 o la instal·lació Vetlla del 2007, que palesen la coherència de l’obra d’en Benet al llarg de la seva vida.»
Fent referència al fil poètic i sensible que articula tota l’obra de l’artista i que el MACBA espera poder compartir ben aviat amb els seus públics, Giorgi afegeix: «Ja que Benet Rossell també va ser un gran tanguista, no puc resistir la temptació de compartir el conegut tango de Gardel: Qué es un soplo la vida / Qué veinte años no es nada / Qué febril la mirada / Errante en las sombras, te busca y te nombra…»