El MACBA a l’Archives of Women Artists

Nascuda l’any 1946 a Nova York, ciutat on viu i treballa, Birnbaum es va formar en arquitectura i urbanisme al Carnegie Institute of Technology i al San Francisco Art Institute. El 1976, es va graduar en vídeo i edició electrònica a la New School for Social Research de Nova York. Conjuntament amb Dan Graham, va impartir classes al Nova Scotia College de Halifax. El 1978 va començar a utilitzar el vídeo per ocupar-se de les formes d’expressió i els mecanismes del mitjà televisiu, i de com aquest presenta els esdeveniments polítics i difon els estereotips de la cultura popular. 

Eulàlia Grau (Terrassa, 1946), també coneguda com Eulàlia, inicià estudis de Belles Arts a Barcelona però els abandonà per formar-se en cinema a la Sala Aixelà amb professors com Pere Portabella i Alexandre Cirici, i a l’Escola Eina, on va conèixer Albert Ràfols-Casamada i Josep Maria Carandell. A Milà va col·laborar en l’estudi de disseny Olivetti. Durant els anys setanta i part dels vuitanta va desenvolupar gran part de la seva obra. 

María Teresa Hincapié va néixer a Armenia, Colòmbia, i va morir a l’edat de 54 anys després d’una llarga malaltia. Artista performativa, va ser una figura clau en el desenvolupament de la performance durant les dècades de 1980 i 1990. Formada inicialment en teatre com a membre del grup Acto Latino i influïda per les idees de Jerzy Grotowski (1933-1999) i l’horitzó experimental que aquest director de teatre polonès havia obert entorn del concepte de «teatre pobre», Hincapié es va interessar per una dramatúrgia neta, simple i austera. 

Després d’estudiar Història i cursar el doctorat en Història de l’Art a la Universidad Complutense de Madrid, Teresa Lanceta va passar llargues temporades a Alacant, Granada, Madrid, Sevilla i Marràqueix. Va exercir la docència a l’Escola d’Arquitectura d’Alacant i a l’Escola Massana de Barcelona. A començaments dels anys setanta, Lanceta va optar pel tèxtil com a forma d’expressió artística, i així va forçar els límits entre el que es considera art i artesania. 

Mabel Palacín (Barcelona, 1965) és llicenciada en Història de l’Art i Cinema, Fotografia i Vídeo per la Universitat de Barcelona. Forma part de la generació d’artistes catalans que es van iniciar en la creació artística a principis dels anys noranta a partir de la tradició conceptual. 

Tere Recarens va néixer a Arbúcies el 1967. Formada a l’Escola Massana de Barcelona, a l’École supérieure d’art de Grenoble i a l’École supérieure d’art et de design de Marsella, viu i treballa a Berlín. Les seves propostes interdisciplinàries incorporen el dibuix, la paraula, la fotografia, el vídeo i la instal·lació, amb un llenguatge immediat que se serveix de l’humor i la diversió.

Eulàlia Valldosera (Vilafranca del Penedès, 1963) va estudiar pintura a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i gravat a l’Escola d’Arts i Oficis de Catalunya. L’any 1990 es va traslladar a Amsterdam per estudiar a la Gerrit Rietveld Academie, on es va llicenciar en audiovisuals el 1994. Entre els anys 1999 i 2000 va viure a Berlín, i actualment viu i treballa a Barcelona. Va fer la seva primera exposició a mitjans dels anys vuitanta.