El cas Video-Nou
Video-Nou / Servei de Vídeo Comunitari va ser un col·lectiu que, entre 1976 i 1983, va experimentar i posar en pràctica les possibilitats del vídeo com a eina d’intervenció social, comunicació horitzontal, educació i creació col·lectiva. Acabat de morir Franco, l’escena underground, la contra-cultura i els moviments llibertaris van esclatar impulsant un nou moment històric. En aquest context, el vídeo, per la seva portabilitat i els seus costos reduïts, així com la seva novetat, es mostrava com un mitjà idoni per obrir espais creatius de llibertat, experimentació i reivindicació. Us convidem a escoltar el testimoni de Video-Nou en una mini-sèrie de tres pòdcasts titulada De nou amb Video-Nou. Memòries polifòniques per a un present compartit. Ràdio Web MACBA ha conversat amb Lluïsa Roca, Luisa Ortínez, Xefo Guasch i Carles Ameller, quatre dels integrants del col·lectiu. Un relat coral i testimonial que recupera les vivències d’una època on, com recorden ells mateixos: “Tot estava per fer, tot estava per dir”.
![Colita [Retrat de Joan Brossa al seu estudi del carrer Balmes, Barcelona, 1985] 2007](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/4735_001_l.jpg)
