Col·leccionable

Canta l’aigua, cantem nosaltres

Estiu al MACBA (3)

obra

Fina Miralles, 2014/2020, El rastre de la sirena

“La dona, la font, el riu, el mar, l’oceà, l’ànima blava. Moviment etern, arrel profunda, immensitat del temps”. L’aigua té una presència destacada en l’obra poètica i plàstica de Fina Miralles. Ja en les seves primeres accions dels setantes, a la sèrie Relacions, en una acció de 1975, l’artista es submergeix en aigua del mar i s’allunya nedant cap a l’horitzó. Després, a les seves pintures, hi ha un primer bany de sirena pintat l’any 1989. I és que de les profunditats marines i de les formes de l’aigua arriben, en l’obra de Fina Miralles, les sirenes, les dones d’aigua, les mediadores i les profetes. L’any 2014, l’artista neda en aigües de Cap de Creus mentre una càmera en captura el rastre en una “fotoacció” anomenada El rastre de la sirena. És la mateixa Miralles qui, entrevistada per Mireia Sallarès en un vídeo que no et pots perdre, explica:“L’important és l’aigua que canta, l’aigua viva. Canta l’aigua, canten els ocells, els àngels, les sirenes, les balenes i cantem nosaltres”. Bones vacances d’estiu!

vídeos

1 resultats

Fons #06: Fina Miralles

La pràctica de Fina Miralles reconfigura el concepte del que és artístic, dins de la multiplicitat d’actituds que desdibuixen el que la historiografia tradicional ha englobat sota l’epígraf d’art conceptual. La història de l’art ha adscrit la producció de Miralles al conceptual, al land art o fins i tot al feminisme, sense tenir en compte l’amplitud i la complexitat de les seves propostes, que desborden els límits d’aquestes etiquetes.