Barcelona, tots els contes de la ciutat
Nenes i nens que juguen a la porta de casa mentre la vida passa al carrer. Obreres que accionen les trames i els ordits de l’empresariat tèxtil del país. Famílies que arriben per instal·lar-se als barris verticals de nova construcció. Homes que tiren floretes a les dones. Maternitats, paritoris i asils d’avis. La Barcelona retratada per Colita convoca totes les edats de la vida i tots els contes de la ciutat.
A més de retratar la gauche divine i de practicar fotografia de premsa, Isabel Steva Hernández (Cola, Colita, Colaza, com deien els amics) ha caminat durant dècades pels carrers, places i racons de la ciutat capturant-ne les identitats múltiples. Si bé es va formar amb referents que han construït una mirada fotogràfica de la ciutat com Oriol Maspons, Julio Ubiña i Xavier Miserachs, el seu feminisme combatiu i la seva càmera directa han sabut convocar una humanitat que ha trigat a entrar als llibres d’història.
El Somorrostro, la Verneda, el Xino… «Hi ha una rabiosa quotidianitat en aquests retrats caçats al vol», va escriure Maria Aurèlia Capmany l’any 1975 amb motiu d’una exposició de Colita al Foment de les Arts i el Disseny. També aleshores, l’amic Terenci Moix apuntava que «l’art de Colita no pren distància, necessita de l’amor per produir-se.»
Bona Mercè!