Col·lecció. Darrers anys
Aquesta va ser una exposició de transició en la direcció del Museu. Darrers anys havia estat el títol d'una de les seccions de l'anterior presentació dels fons del MACBA –Descoberta de la Col·lecció–, que incloïa obres produïdes entre 1987 i 1997 en un context bàsicament català. Ja sota la direcció de Manuel J. Borja-Villel, es va efectuar un nou muntatge que contextualitzava aquestes i altres obres històriques de l'art català amb les d'artistes de l'àmbit espanyol i internacional.
El recorregut s'iniciava en el període de Dau al Set, amb peces de Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats. L’informalisme a Catalunya, patent en obres d'Antoni Tàpies i Modest Cuixart, entre altres, s’arrenglerava amb treballs de Jean Dubuffet, Lucio Fontana, Manolo Millares o Antonio Saura. D’altra banda, també es mostrava la vessant pictòrica de la dècada dels setanta, amb els representants del moviment pintura-pintura –Joan Hernández Pijuan, Albert Ràfols-Casamada– i els del grup Trama.
L'art conceptual català i la reflexió sobre el procés artístic es van explicitar en l'obra del Grup de Treball, constituït per artistes com Muntadas, Francesc Abad, Fina Miralles, Pere Noguera, Àngels Ribé, Benet Rossell o Miralda. La revisió d'aquesta etapa es tancava amb la citació de les noves figuracions o neoexpressionismes de la pintura, protagonitzats durant els primers anys de la dècada dels vuitanta per artistes com Miquel Barceló, A. R. Penk, Jean-Michel Basquiat o Ferran Garcia Sevilla.
A la planta baixa del Museu, una selecció d’obres traçava un itinerari per la creació artística dels últims deu anys. S’hi van poder veure peces de Sergi Aguilar, Frederic Amat, Txomin Badiola, Muntadas, Juan Muñoz, José M. Sicilia, Susana Solano i Carlos Pazos.
