Any Aurèlia Muñoz

Aurèlia Muñoz dins de l’obra Xarxes vegetals, 1973. Foto: Arxiu Fotogràfic Pau Barceló

Del 13 d’abril de 2026 a la primavera de 2027

Celebrem el centenari del naixement d’Aurèlia Muñoz (1926-2011), una de les artistes catalanes més singulars del segle XX.

Amb motiu del centenari del naixement d’Aurèlia Muñoz (1926-2011), una constel·lació d’institucions culturals de Catalunya s’uneixen per celebrar una de les artistes més singulars del segle XX.

Al llarg d’un any, que s’inicia el 13 d’abril de 2026, coincidint amb l’aniversari de l’artista, es duran a terme diverses manifestacions culturals al voltant de la seva pràctica. La programació inclourà nombroses presentacions d’obres de Muñoz en diferents indrets del territori, a més d’un extens programa de xerrades i tallers que donaran accés al complex univers d’una de les grans creadores catalanes de la història recent. Aurèlia Muñoz Ventura va néixer a Barcelona el 13 d’abril de 1926 i, després de dedicar-se durant més de cinc dècades a la pràctica artística a través de múltiples mitjans, avui és reconeguda com una de les figures clau per comprendre l’evolució de l’art contemporani de la nostra època. Aquesta commemoració posa de manifest el rol pioner i visionari d’una artista que, amb el seu treball ─fonamentalment escultòric, però també pictòric i gràfic─, va travessar i renovar tècniques ancestrals com el brodat, el nus (o macramé) o la fabricació de paper; i ho va fer en diàleg amb les avantguardes artístiques del seu temps, alhora que creava vincles entre disciplines com l’art, l’arquitectura, el teatre i l’enginyeria. La seva obra revela una mirada compromesa que anticipa preocupacions ecosocials com la sostenibilitat material i les relacions entre espècies, així com la importància de la diversitat i la poètica com a nexes entre els àmbits de la producció artística i la vida. Comissariat: Sílvia Ventosa Muñoz, responsable de l’Arxiu Aurèlia Muñoz.
Assessoria científica: einaidea (Fundació Eina, Barcelona), sota la direcció de Manuel Cirauqui. _{Imatge: Aurèlia Muñoz dins de l’obra Xarxes vegetals, 1973. Foto: Arxiu Fotogràfic Pau Barceló}

Cronologia feta per Sílvia Ventosa Muñoz i Manuel Cirauqui amb la col·laboració de Daniela Herrera, Mireia Molina Costa i Rosa Lleó

Cronologia

Neix el 13 d’abril al carrer de Finlàndia del barri barceloní de Sants; és la primera de tres germans. Estudia a l’Institut Montserrat, escola pionera del mètode Montessori. Des de ben aviat manifesta interès pel dibuix, la geometria i l’ordre, així com per la construcció amb paper. Pateix escassetat i racionament durant la Guerra Civil.

Estudia peritatge mercantil a l’Acadèmia Barcino (1940-1945), que compagina amb la formació a l’Escola de Comerç (1942-1945), tot i que mai arriba a exercir-ne l’ofici.

El 1944-1945, durant les activitats del Centre Excursionista de Catalunya, aprèn a fer ocellets («pajaritas») i altres animals de paper.

Aquell mateix any escriu en el seu diari —titulat Diario de mi vida (1944-1949)— que creu tenir aptituds per al dibuix i que es planteja dedicar-s’hi de manera professional. A partir de 1945 assisteix a classes de dibuix a l’Acadèmia Valls; també confecciona ninots de paper. El 1947 aprèn a cosir i estudia francès i anglès.

El 19 de maig de 1948 es casa amb Josep Ventosa i un any després neix el seu primer fill, José Carlos. La seva salut és fràgil i passa llargues estones enllitada, dins l’espai domèstic. Uns anys més tard, en una nota de diari, confessa la seva aversió per les tasques quotidianes i repetitives i les seves dificultats per crear dins l’entorn d’una família tradicional.

Neix la seva segona filla, Sílvia, el 1957.

Pateix de mal d’esquena i d’estómac; rep un diagnòstic mèdic que la confina a la immobilitat i al repòs. S’hi oposa enèrgicament i decideix dedicar-se seriosament a la seva faceta creativa.

El 1959 s’inscriu a l’Escola Massana de Barcelona, on es forma durant un any en tècniques estampades i decideix explorar altres tècniques tèxtils. Elabora projectes de dibuix sobre xarpellera per convertir-los en estampats. També aplica aquesta tècnica als vestits i jocs de la seva filla, i als elements tèxtils per a la llar com cortines i estovalles. Fa dibuixos i pintures amb tinta xinesa, guaix i aquarel·la que després trasllada a obres estampades, assemblatges, brodats i patchworks.

Aquest interès la porta, a partir de 1960, a estudiar tècniques tèxtils tradicionals, indumentària civil i litúrgica, així com iconografies medievals i renaixentistes. Investiga en museus i catedrals el brodat erudit i popular, espanyol i europeu. Visita la Catedral de Girona, on l’impressiona profundament el Tapís de la Creació (segles XI-XII). També l’inspiren els brodats dels segles XII al XVIII, que estudia al Museu Tèxtil de Barcelona (l’actual Museu del Disseny – DHub Barcelona). Estudia el brodat històric conegut com a acu pictae, «pintura a l’agulla». Aprèn tècniques artesanals alhora que identifica els seus referents en l’art contemporani: Miró, Magritte, Gaudí, Klee. Llegeix els poetes místics, com sant Joan de la Creu i santa Teresa d’Àvila. A les Galeries Dalmau coneix l’obra de Joaquín Torres-García, entre d’altres.

La seva primera exposició individual té lloc a la Galeria Belarte de Barcelona —que representa artistes com Santiago Pericot o Albert Ràfols-Casamada— del 20 d’abril al 3 de maig de 1963. Hi presenta, a més del seu Gall penell de 1959, teles pintades i estampades, serigrafies i collages. Acompanya la mostra un text del crític, poeta i pintor Josep Maria de Sucre (1886-1969), anarquista i antic membre de la tertúlia d’Els Quatre Gats.

Prepara teixits, brodats i estampats dedicats a episodis evangèlics, com Últim sopar (1962) o Tres Reis Mags (1963), que s’exposen a la mostra Arte cristiano actual a Barcelona. El seu treball s’inclou al VII Saló de Maig de la ciutat.

És reconeguda amb el primer Premi d’Art Aplicat del Ministeri d’Informació i Turisme. Els seus estampats i patchworks s’inclouen al Pavelló d’Espanya de la Fira Mundial de Nova York i en una mostra col·lectiva de tardor al Musée d’Art moderne de la Ville de Paris. Forma part del VI Concurs Internacional de Dibuix de la Fundació Ynglada Guillot, al Palau de la Virreina, i obté el tercer Premi de Dibuix Joan Miró, que es presenta al Cercle Artístic Sant Lluc.

A La Molina (la Cerdanya), aplega algunes reflexions en el text «Autoexamen», on confessa: «El dibuix s’avança sempre, de molt, a l’obra. Com el pensament a l’acció […]. L’equilibri perfecte seria coordinar íntimament acció-pensament».

Augmenta de manera notable la seva producció de dibuixos. Destaquen les primeres iteracions dels seus «personatges» en una obra de patchwork que bateja com a Personatges místics i creu, així com a la sèrie dedicada a l’Arca de Noé.

La seva obra Construcció abstracta és seleccionada per a la II Biennal Internacional del Tapís de Lausana, en la qual s’admet per primera vegada el brodat. Durant la biennal, es consolida el moviment que es coneixerà amb el nom de Nouvelle Tapisserie. En aquesta cita coneix crítics, galeristes i artistes que seran interlocutors clau en la seva trajectòria futura: Erika Billeter i René Berger, directors del Musée cantonal des Beaux-Arts de Lausana; Milena Lamarova, conservadora del Museu d’Arts Decoratives de Praga; Mildred Constantine, crítica d’art i conservadora del Museum of Modern Art de Nova York; Jack Lenor Larsen, dissenyador tèxtil; Ryszard Stanislawski, director del Muzeum Sztuki de Łódź; o Willem Sandberg, director emèrit i conservador d’arts aplicades de l’Stedelijk Museum d’Amsterdam.

També coincideix amb artistes espanyols com Luis Cienfuegos, Josep Grau-Garriga i Maria Teresa Codina. Entaula amistat amb les artistes Magdalena Abakanowicz, Jagoda Buić, Ritzi i Peter Jacobi, Elsi Giauque i Helen Duffy. Des dels seus primers viatges internacionals, col·lecciona teixits antics, collarets, plomes, reliquiaris, passamaneria o papers fets a mà de diferents cultures que influeixen en la seva recerca. Alguns objectes, com reliquiaris o partitures, formen part d’obres que denomina «collages», tot i que de vegades tenen un caràcter netament tridimensional més pròxim a l’assemblatge.

Participa en el IV Salón Femenino de Arte Actual, a la Sala Municipal d’Exposicions de l’Ajuntament de Barcelona, així com en el Saló d’Art Sacre de Girona −on rep del premi de Simbolisme Religiós− i en el XV Saló d’Art Sacre i Realitats Espirituals del Musée d’Art moderne de París.

Enllesteix les obres Personatges i lluna, i Dimoni.

Participa en diverses exposicions col·lectives internacionals d’art sacre, on presenta obres que després descriu com «de protesta», que busquen «un tipus de religió mítica, és a dir, no autèntica». Inicia un diàleg durador amb alguns crítics d’art de Barcelona i de Madrid: Daniel Giralt-Miracle, Vicente Aguilera Cerni, Cesáreo Rodríguez-Aguilera, José Corredor-Matheos, Santiago Amón, José María Moreno Galván o Juan Ramírez de Lucas. Produeix algunes de les obres més determinants d’aquest període, com ara Font de vida, Ocell blau i Àngel còsmic. Participa en el Congreso Internacional de Artistas y Críticos de Arte de Santander.

Inaugura una exposició individual de grans brodats a l’Ateneo de Madrid, amb text de Rodríguez-Aguilera. Participa en una exposició col·lectiva a la Richard Demarco Gallery d’Edimburg, titulada 4 One Man Exhibitions [sic], al costat de David Partridge, Sax Shaw i Julian Snelling. De Muñoz se n’inclouen les obres Tòtem, Font de vida, Construcció abstracta, Dimoni i Personatge hieràtic.

En una activitat esportiva es fractura una cama. Durant la convalescència, experimenta amb noves tècniques i aprèn de la seva tieta Josefa Esteve els quatre punts bàsics del nuat o macramé. Les seves obres inclouen assemblatges com Ferran el Catòlic, Isabel la Catòlica i Mite religiós. Forma part del VI Salón Femenino de Arte Actual, a la Sala Municipal d’Exposicions de l’Ajuntament de Barcelona.

Crea el vestuari de l’adaptació de l’obra The Rose and the Ring de William M. Thackeray, dirigida per Josep Anton Codina amb escenografia de Jordi Pericot, que s’estrena amb el títol La rosa i l’anell al Teatre Romea de Barcelona el gener de l’any següent.

L’obra Tres personatges és seleccionada per a la V Biennal Internacional del Tapís de Lausana.

Produeix Forma a la natura amb tècnica de punt a gran escala. Per mediació de l’arquitecte holandès Huig Maaskant, rep l’encàrrec de realitzar Homenatge a Hieronymus Bosch per al nou edifici del govern de la província de Brabant del Nord, Països Baixos, a la capital, ’s-Hertogenbosch. Amb aquesta obra conclou la seva producció de brodats.

A l’edifici on viu a Barcelona hi instal·la un nou estudi per poder elaborar obres a gran escala i atendre l’augment d’encàrrecs i mostres. Durant anys manté la mateixa rutina de treball: el matí el dedica a tasques administratives i de gestió, i la tarda a la producció d’obra. Formen el seu equip les germanes Rosalía i Josefina Salazar, així com Maria Jesús Marturet. Amb Josefina hi treballa ininterrompudament entre 1959 i 2011, i amb Maria Jesús Marturet, entre 1970 i 1981. El fill de Muñoz, José Carlos Ventosa, s’instal·la a l’estudi per dibuixar.

Participa en la V Biennal Internacional del Tapís de Lausana, que itinera a Varsòvia, i en la mostra col·lectiva Deliberate Entanglements al Museum of Contemporary Art Chicago, que viatja posteriorment a la University of California Art Galleries, a Los Angeles; al Utah Museum of Fine Arts, a Salt Lake City; al Portland Art Museum; a la Vancouver Art Gallery i al California Palace of the Legion of Honor a San Francisco.

Produeix la maqueta per a Macra vegetal i Macra vegetal és seleccionada per a la VI Biennal Internacional del Tapís de Lausana, que amb el títol 6th International Biennial of Tapestry, itinera per diversos museus dels Estats Units: The University of Texas at Austin, Cleveland Museum of Art, Herbert F. Johnson Museum at Cornell University i Columbus Gallery of Fine Arts. Forma part de l’exposició col·lectiva Adquisiciones recientes del Museo de Arte Contemporáneo de Sevilla. S’uneix a l’homenatge Miró 80 del Col·legi d’Arquitectes de Palma de Mallorca. Presenta una exposició individual a la Galerie Nouvelles Images de la Haia.

Mentre explora la tècnica del macramé, comença a interessar-se per l’ecosistema marí i els ormeigs de pesca. Aprèn la tècnica de les xarxaires de Blanes —que visita en diverses ocasions— i més endavant l’aplica en obres com Xarxes vegetals i Personatge dins el bosc (1974), realitzades amb xarxa de pesca, wrapping i macramé.

Assisteix, com a part de la representació espanyola, a la XII Biennal de São Paulo, on exposa Dona ocell, Xarxes vegetals i Cascada d’anelles. Després de la inauguració visita Rio de Janeiro, on el jardí botànic li causa una gran impressió; i també Salvador de Bahia, on assisteix a cerimònies populars lligades a la cultura del candomblé.

És membre fundadora de l’Agrupació d’Activitats Artesanes del Foment de les Arts Decoratives (AAFAD), on comparteix idees i projectes amb Lisa Rehsteiner, Ana Roquero, Bignia Kuoni, Maria Asssumpció Raventós, Susana Rolando i Maria Antònia Pelauzy. Aquesta associació, constituïda a Barcelona, representa Espanya al World Crafts Council, organització coneguda com a Consell Mundial d’Artesania. Muñoz assistirà a les assemblees internacionals dels anys següents: a la de Toronto el 1974, la de Oaxtepec, Mèxic, el 1976, i la de Viena, el 1982; això li permet conèixer les obres d’artesanes i artistes internacionals i intercanviar-hi coneixements.

Treballa en la maqueta per a Estel ancorat i en obres com Indumentària màgica, que l’ajuden a evolucionar en la tècnica del macramé. La seva filla Sílvia comença a treballar en la gestió administrativa de l’estudi i en l’elaboració manual de peces tèxtils i «macramé miniatures»; ho farà fins al 1984.

Enllesteix la producció d’Estel ancorat, Tèxtil en tensió i Ondulacions; realitza Esfera orgànica. Estel ancorat es presenta a cel obert en el marc de l’Exposició d’escultura a l’aire lliure al Nuevo Club de Golf de Madrid.

Viatja a Egipte amb la seva família. Participa en la I Exposició Internacional de Tèxtils en Miniatura, organitzada pel British Crafts Centre de Londres, que itinera per Europa i els Estats Units. Entre d’altres mostres col·lectives en les quals intervé, destaquen Mujeres ante el arte, a la Galeria Iolas-Velasco de Madrid; l’Exposició d’Activitats Artesanes de l’AAFAD a Barcelona; Relief in Fibre. Contemporary Tapestries a la Jacques Baruch Gallery de Chicago. També exposa els seus treballs en una mostra individual a la Galeria Adrià de Barcelona.

Assisteix a la convenció del World Crafts Council a Toronto «Homenatge a les mans. Artesania mundial contemporània». Durant l’esdeveniment, Muñoz coneix Esperanza Rodríguez −artesana tèxtil gallega que insereix plomes dins les seves obres−, i totes dues estableixen un diàleg creatiu.

Per a la realització d’obres de gran format i la seva instal·lació a l’espai, així com per al disseny de catàlegs i d’exposicions, col·labora amb arquitectes com Daniel Gelabert, Josep Maria Botey i Lluís Cantallops.

Instal·la un laboratori de tints al seu estudi per obtenir els colors dels seus treballs de macramé. Inicia la seva sèrie Ens amb Ens històric i produeix algunes de les obres més rellevants de la sèrie −Ens natural, Ens social i Ens comunitari−, així com obres maqueta de menor escala: Tensió d’un element I i Tensió de tres elements.

Viatja a Mèxic per assistir a la convenció del World Crafts Council. Allà coneix i comparteix coneixements de cistelleria i teixit amb artesanes, i presenta les seves idees en la conferència «Influencia del arte popular mexicano en el tapiz contemporáneo», que queda inèdita.

Las obres Catedral i Capa pluvial I s’inclouen en l’exposició Fiber Structures a la Heinz Gallery del Carnegie Museum of Art de Pittsburgh, on la segona rep el premi The Best Use of Jute. La seva obra es mostra en exposicions internacionals com Focus on Fibre a la Jacques Baruch Gallery de Chicago; i a la I Biennal Internacional de Tèxtils en Miniatura, al Savaria Múzeum de Szombathely, Hongria; així com a Fiberworks. Europe and Japan, que es presenta als Museus d’Art Modern de Kyoto i Tòquio, amb Personatge dins el bosc.

Participa en la II Exposició Internacional de Tèxtils en Miniatura, del British Crafts Centre de Londres, amb 2 Mòduls i Mòbil.

A l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona i al Museu de Granollers organitza l’Exposició antològica del macramé en col·laboració amb Lliberata Mas, pedagoga, artista i autora del llibre El macramé (1975). A més de peces d’autoria pròpia, com Mantell màgic, Petxina oberta, Petxina tancada i Estel en espai tancat, l’exposició inclou obres d’altres artistes contemporànies com Dolors Oromí, Cecília Pino i Lluïsa Ramos, i de la mateixa Lliberata Mas, així com objectes tèxtils de diverses cultures materials, com passamaneria barroca, mantons de Manila, quipus i fins i tot relíquies de l’antiga Mesopotàmia.

Per raons familiars, entre els mesos de gener i març es trasllada a Cleveland, on coneix el professor i artista Thomas P. Pupkiewicz, pioner en l’ús escultòric de la polpa de paper, que li ensenya tècniques de preparació, aprest i tenyit, i amb qui col·laborarà en la producció de paper durant els anys següents.

Realitza obres de macramé com Ens aeri, Tèxtil i miques, Capa amb coll, Espai interior, Retorn a l’infinit i la sèrie Mòduls. També reprèn amb intensitat la producció de dibuixos. Amb el llibre d’artista Comunicació trencada, participa en l’exposició Materializzazione del linguaggio organitzada per la poeta i escultora Mirella Bentivoglio als espais de Magazzini del Sale, en el marc de la 38a Biennal Internacional d’Art de Venècia. Escriu el text «Permanència del llibre com a objecte de comunicació visual i artística», que queda inèdit. Participa en la V Biennal Internacional de Tèxtils en Miniatura del Savaria Múzeum a Szombathely.

Presenta el seu treball en mostres individuals als Estats Units: a la University of North Dakota i a la University of Kentucky Art Gallery; així com Aurèlia Muñoz. Tapissos al Palau de Caramany, Girona. Participa en mostres col·lectives com la III Exposició Internacional de Tèxtils en Miniatura al British Crafts Centre de Londres i a l’Stedelijk Museum d’Amsterdam, i la III Triennal Internacional del Tapís a Łódź.

Redacta una memòria per a la Beca del Ministeri d’Informació i Turisme a fi de realitzar «noves aportacions en les arts plàstiques» titulada «El tejido como medio de flexionar un espacio». Rep el Premi del Ministeri de Cultura a les Arts del Llibre i Enquadernació en el marc de la Mostra d’Artesania d’Avantguarda celebrada a les Drassanes Reials del Port de Barcelona.

Continua la seva producció d’obres de grans dimensions inspirades en les veles nàutiques i en les màquines experimentals de Leonardo da Vinci. Completa peces de macramé com Argonauta o Tridacna, miniatures com la sèrie Espai interior i d’altres de paper, com Mineral blau.

Participa en la IV Exposició Internacional de Tèxtils en Miniatura del British Crafts Centre de Londres amb les obres Malles I i II, així com en la III Biennal Internacional de Tèxtils en Miniatura a Szombathely i en la mostra Cien años de cultura catalana 1880-1980 al Palacio Velázquez de Madrid.

Al Palacio Iturbide de Ciutat de Mèxic es presenta l’exposició individual Aurelia Muñoz. Tapiz en el espacio, on es pot veure la sèrie Ens gairebé en la seva totalitat.

Presenta una mostra individual a la Galleria Adelphi, a Pàdua, amb el mateix títol que la celebrada a Mèxic l’any anterior. Una altra individual, Tapissos i estructures tèxtils, s’inaugura al Museu Provincial de Terrassa, al jardí del qual s’exhibeix l’obra Estel ancorat.

De nou sota el comissariat de Mirella Bentivoglio, participa en Filo-logia. Il Luogo delle immagini del segno della scrittura −exposició sobre llibres d’artista a la Galleria Il Luogo de Roma, que inclou artistes com Maria Lai, Anna Paci o Amelia Etlinger− i en Filo, genesi, filogenesi a la Galleria Arte Duchamp de Càller. També intervé en una altra mostra dedicada a llibres d’artista: Llibres d’artista/Artist’s Books, a la Sala Metrònom de Barcelona.

Participa en exposicions col·lectives organitzades pel Col·legi d’Arquitectes de Tenerife i per l’Associació de professionals i empreses vinculades al disseny (FAD) de Barcelona, així com en l’exposició Catalunya avui, celebrada a la seu de la UNESCO a París. A la IV Triennal Internacional del Tapís de Łódź, rep la medalla de bronze per l’obra Ens aeri.

Es tracta d’un període marcat per les coexistències i juxtaposicions estilístiques, en el qual completa la producció d’Ens alat vermell i Llibre-quipu blanc, i comença a treballar diferents Ocells-estels que completarà l’any següent.

Es dedica a la producció dels seus Ocells-estels, als quals es refereix també amb el terme d’«aeròstats». D’aquesta sèrie n’enllesteix les peces B1, B2, B3, C1, C3, C4, C5, D1, D2, S1, S2, S3 i S4, una selecció dels quals protagonitza un ambiciós desplegament al Palacio de Cristal de Madrid com a part de la seva exposició retrospectiva Aurèlia Muñoz, organitzada pel Ministeri de Cultura entre juny i juliol.

L’itinerari de l’exposició continua per les espaioses voltes de les Drassanes Reials del Port de Barcelona. Aquesta presentació coincideix amb l’exposició individual que li dedica la Galeria Maeght, on s’exhibeixen grans macramés com els de la sèrie Ens, i els Ocells-estels al pati gòtic.

També forma part de la mostra col·lectiva Fil-Sofia, el concepte de fil en la dona-artista, que acullen la Sala Parpalló de València i la Sala Metrònom de Barcelona, i de Libros de artistas, una exposició a les sales Ruiz Picasso de la Biblioteca Nacional de Madrid. A la VIII Biennal Internacional de l’Esport en les Belles Arts, que té lloc al Palacio de Exposiciones del Retiro de Madrid, hi exposa Ícar i Velams. La III Exposició Internacional de Tèxtils en Miniatura itinera per Europa i els Estats Units. Inicia la sèrie Mandales.

En aquest període produeix les obres Jeroglífic, els Mòbils cubistes M#1, M#4, M#5, M#6, M#7, M#9, M#10, M#11, M#12, M#14, M#17 i M#20 (1988) i M#19 i M#25 (1989), Mòbil vermell i blau (1988-1990) i Taules prehistòriques (1989-1990); així com La pluja (1992). Inicia la sèrie Anemones (1990-2007).

Aquests anys també se succeeixen les exposicions individuals a galeries: Punto a València, Theo a Barcelona, Evelio Gayubo a Valladolid (1989-1990) i Jorge Kreisler a Madrid (1991); així com en institucions: Espace Molière a Agde, França (1988), Museo de Bellas Artes de Bilbao (1990); La Ciudadela a Pamplona; i CAM Cultural a Elx (1991).

Participa en exposicions internacionals com Textilia, interpretazioni Tessili e Trame nell’Arte a la Basílica Palladiana de Vicenza (1988); Papier macht Raum, II Biennal Internacional d’Art en Paper de Düren, Alemanya (1988); Fibres et fils, al Musée d’art et d’histoire de Belfort, França (1988); Volùmina. Il libro objeto rivisitato dalla donna artista del nostro secolo a Senigallia, Itàlia (1988); Il librismo 1896-1990 a Càller, Itàlia (1990); Textilia’91 a Vicenza, Itàlia (1991); Fe/mail Art a Senigallia, Itàlia i Suhry ’92. Interplays ’92 a Bratislava (1992).

En els preparatius de l’Exposició Universal de Sevilla ’92, rep l’encàrrec d’intervenir a la façana del Convento de los Remedios, que revesteix amb teles de colors. La seva presència és regular en mostres col·lectives tant nacionals com internacionals (sobretot a Alemanya, Txecoslovàquia i Itàlia, on es concentra un interès pel llibre com a mitjà plàstic).

2000-2011 Dona algunes de les seves obres al Hikaru Museum, a Takayama, Japó, i al Grand Château d’Ansembourg de Luxemburg, seus de l’organització Mahikari.

Participa en les exposicions internacionals d’art tèxtil contemporani de petit format organitzades per la galeria MX Espai 1010 de Barcelona, com ara Fet a fora/Foreign-Built (2002), Mirades llaurades/Ploughed Glances (2004) i Transnegatiu/Transnegative (2005); així com en l’Exposició Internacional d’Art Contemporani de Petit Format (2009) i L’Aleph (2010). També participa en les exposicions Art Textile Contemporain. Collection de la Fondation Mary Toms-Pierre Pauli, Musée Jean Lurçat et de la tapisserie contemporaine, a Angers, França (2000); Fibras 08 al Museo del Traje de Madrid, i Escola catalana del tapís. El tapís contemporani català al Museu de Sant Cugat-Casa Aymat (2009) i a la Fundació Caixa de Terrassa (2010).

Elabora conjuntament amb el seu nebot Jordi Rieradevall Ventosa, arquitecte, la maqueta Estudi d’un arc catenari per a la cripta Gaudí a la Colònia Güell, per encàrrec de la direcció d’aquesta. Així mateix, elabora una interpretació de la maqueta funicular de la nau principal de la Sagrada Família a partir d’un model de Gaudí. La maqueta es mostra en el marc de l’exposició Barcelona and Modernity, Picasso, Gaudí, Miró, Dalí, al Cleveland Museum of Art i el Metropolitan Museum de Nova York (2006-2007). Per encàrrec del Museu de la Colònia Güell fan una tercera maqueta a gran escala.

Dona una sèrie d’obres en paper al Museu Molí Paperer de Capellades. En aquesta institució s’hi organitza una de les seves dues últimes exposicions individuals, titulada L’esperit del paper; l’altra s’inaugura a la Galeria N2 de Barcelona. Muñoz hi presenta obres del seu últim període com Jeroglífic, Taula prehistòrica, Taula prehistòrica petita, Taula inclinada, Llibre blanc aeri i les sèries Washi, Anemones, Mandales i Mòbils cubistes.

Mor a Barcelona el 9 de juny de 2011.

mostrar-ne més

El centenari al MACBA

2 destacats

Els Ocells-estels d’Aurèlia Muñoz

Exposició

Aurèlia Muñoz. Ens

Exposició

Activitats

2 resultats

Tres persones a la rampa del MACBA observen una escultura tèxtil blanca suspesa del sostre en forma de ocell-estel.

Visites comentades als Ocells-estels d’Aurèlia Muñoz

A càrrec d’Albert Gironès i Eva Paià

Activitat

Cada diumenge, del 17 de maig al 12 de juliol

Visita als Ocells-estels. Primera fita de l’Any Aurèlia Muñoz

Activitat exclusiva per a Amics del MACBA

Activitat

Dijous 28 de maig de 2026

Aurèlia Muñoz. Ens

Publicació La publicació inclou una àmplia reproducció de la seva obra que aplega cinc dècades de treball i una selecció de textos a càrrec dels membres de l’equip curatorial: Manuel Cirauqui, Rosa Lleó i Sílvia Ventosa Muñoz, així com de l’etnògrafa Ana María Ramo Affonso i la teòrica Melody Jue. La publicació que és una coedició entre el MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona i el Museo Reina Sofía consta de tres edicions separades en català, castellà i anglès.

saber-ne més

L’ANY AURÈLIA MUÑOZ A CATALUNYA

Consulta els equipaments culturals catalans que participaran a l’Any Aurèlia Muñoz:

Al llarg de l’any, el Centenari Aurèlia Muñoz ofereix un programa d’activitats i projectes col·laboratius que exploren diverses facetes de la vida i l’obra de l’artista i donen visibilitat a la seva presència en molts museus de Catalunya, així com en institucions culturals del país. Aurèlia Muñoz no només va ser una pionera de moltes formes artístiques contemporànies, sinó que també va estudiar amb gran dedicació les tècniques i els materials que van articular els seus treballs. Per això, va establir diàlegs i va comptar amb la complicitat d’una comunitat artística local, la vitalitat de la qual s’expressa a través de la diversitat de les seves obres. Tant arquitectes com fotògrafs, dissenyadors, artesans i crítics van tenir un rol actiu com a interlocutors de Muñoz.

Al llarg de la seva carrera, l’artista es va prodigar igualment en la producció d’obres i instal·lacions que es van poder veure en museus i centres d’art d’arreu de Catalunya; amb ells, la commemoració del Centenari vol posar en valor la presència i el vigor artístic de Muñoz en totes les seves facetes. Així, es recorreran els seus grans períodes de producció i les sèries més emblemàtiques ─grans brodats pictòrics, escultures nuades en macramé, màquines articulades de lona suspeses a l’aire, dibuixos i volums de paper─ alhora que s’evoquen les seves grans fascinacions i aficions, des de la història de l’art fins a l’excursionisme o el busseig. D’aquesta manera, el Centenari Aurèlia Muñoz convocarà museus i institucions, com els ja esmentats MACBA i Reina Sofía, així com el Museu Molí Paperer de Capellades, el Centre Grau-Garriga d’Art Tèxtil Contemporani, el Museu Tèxtil de Terrassa, el Centre Excursionista de Catalunya, el Museu de la Catedral de Girona, el Museu d’Art Modern de Tarragona i el Museu de Valls, entre molts altres.

Juny 2026

Museu de Granollers

Aurèlia Muñoz. Ens, materials i elements de la natura

Enguany, el festival Opera Aperta pren una escultura tèxtil de l’artista catalana Aurèlia Muñoz per reflexionar, entre d’altres, sobre tres nocions: espai, nus i xarxa. Lluny de ser conceptes abstractes o tècnics, són maneres properes d’entendre com vivim, com ens relacionem i com donem forma al món que habitem. Dins de la programació del festival, Sílvia Ventosa Muñoz i Manuel Cirauqui conversaran sobre l’ontologia present a l’obra d’Aurèlia Muñoz, en diàleg amb la seva peça Capa amb capelina, exposada al Museu de Granollers.

saber-ne més

13 de Juny de 2026

Museu Molí Paperer de Capellades

“Aproximació a l’obra en paper d’Aurèlia Muñoz”

A partir d’una mostra d’obres d’Aurèlia Muñoz i de peces en procés presents a la col·lecció del Museu Molí Paperer de Capellades, s’oferirà un taller dedicat a les tècniques artesanals de producció de paper. A càrrec de Victòria Rabal, directora del museu, en diàleg amb Sílvia Ventosa Muñoz.

saber-ne més

20 de setembrebre de 2026

Museu Tèxtil de Terrassa

“Aurèlia Muñoz. Els tapissos surten de la paret i es converteixen en escultures”

Sílvia Ventosa Muñoz, filla de l’artista, parlarà de la primera relació d’Aurèlia Muñoz amb el Museu Tèxtil de Terrassa, en què va investigar la col·lecció de teixits històrics de Ricard Viñas. D’aquest estudi va sorgir la idea de juxtaposar teles, fustes, miralls i reliquiaris per a una sèrie d’obres titulada Assemblages, la qual va permetre a Muñoz fer el trànsit del tapís de paret a l’escultura tridimensional.

Saber-ne més

2 d’octubre de 2026

Catedral de Girona

“Davant el Tapís de la Creació”

Col·loqui entorn del Tapís de la Creació, una font d’inspiració clau durant el període de producció de brodats d’Aurèlia Muñoz. Dialogaran Joana Badia, que parlarà de l’imaginari del romànic català que va inspirar l’artista; Silvia Saladrigas, que introduirà l’estudi dels teixits medievals catalans, i Sílvia Ventosa Muñoz, que farà referència a l’interès d’Aurèlia Muñoz pel Tapís de la Creació.

Saber-ne més

Del 5 de novembre de 2026 al 29 de març de 2027

Museu del Disseny / DHUB, Barcelona

Aurèlia Muñoz. Primers treballs tèxtils

Mostra d’obres de la primera etapa del treball d’Aurèlia Muñoz. Durant els anys seixanta, l’artista va estudiar les tècniques antigues del brodat i el macramé a la col·lecció de teixits històrics del primer Museu Tèxtil de Barcelona, antecedent del Museu del Disseny de Barcelona. L’exposició constitueix un complement a Aurèlia Muñoz. Ens, que es podrà visitar al MACBA en les mateixes dates.

Saber-ne més

13 de novembre de 2026

Museu de la Pauma, Mas de Barberans, Tarragona

«De la documentació cistellera a l’art tèxtil. Bignia Kuoni i Aurèlia Muñoz»
A càrrec de Simone Zimmermann Kuoni i Sílvia Ventosa Muñoz, filles de Bignia Kuoni i Aurèlia Muñoz

Les fibres vegetals, les cordes i els nusos, de vital importància per a la supervivència de la nostra espècie, han estat crucials no només en el desenvolupament de les arts tèxtils (cistelleria, teixidura), sinó també de l’arquitectura, l’enginyeria, la navegació i els sistemes de registre i d’escriptura.

En aquest diàleg sobre el vincle creatiu i de recerca entre Bignia Kuoni (1936-1991) i Aurèlia Muñoz (1926-2011), es retrà homenatge al treball i a les connexions d’aquestes dues investigadores i amigues, pioneres en l’estudi de les fibres cistelleres i tèxtils. Es tracta d’una activitat prèvia a la inauguració de Bignia Kuoni. Cistelleria tradicional ibèrica, exposició comissariada per Mònica Gili que es podrà visitar al museu del 14 de novembre de 2026 al 17 d’octubre de 2027.

Saber-ne més

21 de gener de 2027

Museu d’Art Modern de Tarragona

Aurèlia Muñoz. La visió del mar

El Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT) acollirà una exposició d’Aurèlia Muñoz que tindrà el mar com a fil conductor. A partir de l’obra de Muñoz present al MAMT, i de peces provinents de l’Arxiu Aurèlia Muñoz, es reviurà la mirada cap al mar per part de l’artista, que, entre 1980 i 2010, va crear unes sèries inspirades en el fons marí: Algues, Anemones, Mandales i Objectes trobats. Comissariada per Sílvia Ventosa Muñoz, amb l’assessorament científic de Manuel Cirauqui, director d’einaidea (Fundació Eina).

Saber-ne més

13 de març de 2027

(Jornada)

Com a tancament del Centenari Aurèlia Muñoz, el MAMT coordinarà juntament amb el MACBA una jornada dedicada a repassar i fer balanç de la preparació, la producció i els resultats de la commemoració amb els principals protagonistes del projecte: equip comissarial, curadora adjunta, editora del catàleg, restauradors i arquitecte. Aquesta proposta es dirigeix a professionals de la gestió cultural, així com a estudiants del mateix àmbit.

Saber-ne més

Del 23 de gener al 31 de maig de 2027

Centre Grau-Garriga d’Art Tèxtil Contemporani, Sant Cugat del Vallès

El fil de la modernitat. Manufactura Aymat. 100 anys de creació

La Manufactura Aymat va ser un referent i un punt d’inflexió en l’evolució del tapís contemporani a Catalunya. Tomàs Aymat, el seu fundador, va introduir de nou la tècnica del tapís en un context artístic renovat. Amb uns inicis fortament vinculats a les arts decoratives, el noucentisme i l’art déco, és a partir de 1959, sota la direcció empresarial de Miquel Samaranch, que la manufactura va començar a assimilar els nous corrents que s’estaven gestant a Europa. A Sant Cugat del Vallès hi va néixer l’anomenada Escola Catalana de Tapís, amb una manera pròpia d’entendre l’art tèxtil que es desenvolupava en paral·lel a la nouvelle tapisserie.

Aquesta mostra posa en diàleg l’obra d’Aurèlia Muñoz amb la d’altres artistes que van freqüentar la Manufactura Aymat, com Esther Boix, Maria Teresa Codina, Maria Girona, Josep Grau-Garriga, Josep Guinovart, Joan Hernández Pijuan, Albert Ràfols-Casamada, Maria Assumpció Raventós, Josep Royo i Josep Maria Subirachs.

Saber-ne més

Del 28 de gener al 19 de març de 2027

Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona

Aurèlia Muñoz. La natura com a origen

Aquesta exposició revela i explora el vincle profund que Aurèlia Muñoz va establir amb la natura des de ben jove. La fascinació per les muntanyes, els arbres, els ocells, les flors i els éssers marins va marcar de manera decisiva la seva trajectòria artística. Des de 1943 i fins al final de la seva vida, Muñoz va formar part d’un grup d’excursionistes i esquiadors amb qui va compartir una manera de viure la muntanya que va acabar deixant una empremta essencial en el seu imaginari creatiu.

Comissariada per Sílvia Ventosa Muñoz, amb l’assessorament científic de Manuel Cirauqui, director d’einaidea (Fundació Eina).

Saber-ne més

vídeos

1 resultats

Cent anys del naixement d’Aurèlia Muñoz i Ventura | Acte inaugural

Amb motiu del centenari del naixement d’Aurèlia Muñoz (19262011), una constel·lació d’institucions culturals de Catalunya s’uneixen per celebrar una de les artistes més singulars del segle XX. Al llarg d’un any, es duran a terme diverses manifestacions culturals al voltant de la seva pràctica. La programació inclourà nombroses presentacions d’obres de Muñoz en diferents indrets del territori, a més d’un extens programa de xerrades i tallers que donaran accés al complex univers d’una de les grans creadores catalanes de la història recent.