Catorze anys de Ràdio Web MACBA Pensar tot fent
Encara contaminats de les ansietats, incerteses, desigualtats i contradiccions que ens ha posat bruscament al davant la pandèmia de la COVID-19, i malgrat aquest nou estat d’hibernació mental que m’acompanya des que aquesta distopia en procés ha mutilat els nostres sentits i les nostres relacions socials, heu-me aquí amb alguna cosa a celebrar. Aquests dies fins i tot em costa fer la llista de la compra, de manera que ho celebrem amb un asterisc enorme i paraules somortes. Celebrem-ho!
És quelcom intangible, immaterial i difús en la línia del temps, ja que quan es publiqui això seran ja catorze anys acompanyant l’arxiu de Ràdio Web MACBA. Catorze anys en diferents intensitats i sempre amb una corba d’aprenentatge en pendent permanent, gairebé sense temps de parar, mirar cap endavant o cap enrere. Pensar tot fent.
Quan la Sònia López es va inventar el projecte, va anar així perquè l’impuls era provar una fórmula d’àudio en línia de tipus magazín aplicada a l’art, quan encara no vèiem la crisi a l’horitzó i el ritme de producció era cardíac. Podcasting començaven a dir-ne cap a aquell 2006, però des del MACBA en van dir ràdio, una ràdio fora de la ràdio.
Un col·lapse sistèmic després, habitant folgadament el privilegi del flux de ments pensants i legitimació que es produeix des del museu, vam començar tímidament a sortir-nos del motlle i a estudiar a consciència les noves possibilitats que oferia el format en línia (encàrrecs específics, altres temporalitats, l’arxiu, les escenes eliminades, el text i altres intuïcions, accidents i capricis). Escriptura a moltes mans, oralitat, text, so i aprendre sobre la marxa. Les sessions d’enregistrament es van començar a estirar –de la mitja hora a deixar-se portar–, els metratges es van eixamplar i els processos es van dilatar: oralitat i auralitat es podien parlar. També vam començar a entendre críticament i en clau feminista la nostra acomplexada edició: qui parla i com es parla, però, sobretot, qui i com editem. Després de la cirurgia plàstica compulsiva dels inicis, en la qual tics, dubitacions i errors desapareixien a cop de tisores, tot cercant un discurs posthumà –que en realitat perseguia emmascarar maldestrament el nostre amateurisme–, vam començar a entendre i reivindicar el significat dels silencis, els balbucejos, els dubtes, els accents... Així mateix, la porta a la implicació dels entrevistats en els processos cada cop quedava més entreoberta, i cada cop més orelles i mans hi intervenien.
D’aquella escriptura plural, en va sorgir, massa tard, ja el 2016, el Grup de Treball d’RWM, un dispositiu col·lectiu fluctuant per compartir aprenentatges entre les tisores del projecte, i amb qui no ens hem ajuntat des que va començar tot això. Suspesos en la bombolla digital social, les estadístiques de l’arxiu es dupliquen i continuen pujant, i de la galeria enfora ens sentim més presents i compartits que mai. I així celebrem avui aquest catorzè aniversari.
Per això, en aquest aniversari extraordinari penso destacar catorze moments de contacte, de complicitats i d’estar juntes. De pura nostàlgia de no estar-ho, però també de pura inquietud i desig de tornar-ho a estar. Juntes, plegades, frec a frec.
Anna Ramos, 2 de maig de 2020
Continguts relacionats
Ràdio Web MACBA
Ràdio Web MACBA (RWM) és un projecte radiofònic del MACBA que es mou en les interseccions i plecs entre el pensament crític, l'art contemporani, la recerca artística, l'activisme, la transferència de coneixements, el sonor... i tot el que queda entremig.