Carol Rama (Olga Carolina Rama, Torí, 17 d’abril del 1918 – Torí, 25 de setembre del 2015) és una artista de llarga trajectòria i difícil classificació. De formació autodidacta, la seva obra està molt marcada per unes circumstàncies biogràfiques accidentades. La mateixa artista escrivia l’any 1996: “Jo pinto per instint i per passió, i per ira i per violència i per tristesa, i per un cert fetitxisme; i per joia i malenconia alhora, i especialment per ràbia.” Amb un llenguatge molt personal i una pintura arrelada a la corporalitat, el seu treball pictòric conjuga la sensualitat i el fetitxisme, el plaer i el dolor, l’angoixa i la ràbia. Ja des dels seus primers treballs de finals dels anys trenta, quan firmava amb el seu nom complet, les seves aquarel·les i pintures expressaven conflictes interns, amb imatges explícites que exploraven els àmbits d’allò que és prohibit i maleït, però on també indagava sobre la pèrdua i la culpa.

Les seves primeres obres, exposades a la galeria Faber de Torí el 1945, van ser censurades i retirades pel govern italià per considerar-les “obscenes”. Les figures de les seves aquarel·les es trobaven molt lluny dels codis visuals i morals del feixisme de Mussolini, que lloaven la família com a motor del progrés nacional. Enfront d’aquests codis, Rama inventa un cos polític que desitja i actua, que conjuga erotisme i agressivitat, i es resisteix als ideals normatius de gènere. Als anys cinquanta es va associar al Moviment d’Art Concret (MAC) i es va desplaçar així cap a l’abstracció i va començar a enllaçar geometria i esoterisme. Ja als anys seixanta, la seva obra es va acostar a l’informalisme i va mostrar interès pels materials: en la seva producció van començar a aparèixer els “bricolatges”, una sèrie d’obres en què uns mapes orgànics incorporaven ulls i ungles de taxidermista, cànules i xeringues però també signes matemàtics, connexions elèctriques i gomes de pneumàtic. Posteriorment, va tornar a un ús lliure de la forma fusionant abstracció i figuració. A la darreria dels anys seixanta i durant els setanta, Rama va conèixer els cineastes Luís Buñuel i Orson Welles i els artistes Man Ray i Andy Warhol.

L’obra de Carol Rama no va ser reconeguda internacionalment fins la dècada dels 2000. Entre les seves primeres exposicions, destaca la que va ser censurada a la galeria Faber de Torí, el 1945. Anys més tard, el 1982, la comissària italiana Lea Vergine va incloure una selecció de les seves primeres aquarel·les a l’exposició col·lectiva L’arte ritrovata – alla ricerca dell’altra metà dell’avanguardia a Milà, on va reunir obres de més de 100 artistes dones. Més tard, la galeria Giancarlo Salzano de Torí va organitzar una mostra individual de l’artista l’any 1983. El 2003, a la 50ena Biennal de Venècia, va rebre el Lleó d’Or, fet que la va projectar a l’escena artística internacional. L’any següent, va presentar una retrospectiva a la Fondazione Sandretto de Torí que li va suposar un gran reconeixement. L’any 2014, el MACBA va organitzar una àmplia retrospectiva amb itinerància a l’Espoo Museum of Modern Art a Espoo (Finlàndia) i al Musée d’art moderne de la ville de París.

Visita l'exposició de Col·lecció