Fons de la Col·lecció

Bruce Nauman 'Bouncing Two Balls Between the Floor and Ceiling with Changing Rhythms', 1967-1968

Bouncing Two Balls Between the Floor and Ceiling with Changing Rhythms

Fent botar dues pilotes entre el terra i sostre amb ritmes canviants

Fecha:
1967-1968
Tipo obra:
Enregistrament audiovisual
Material:
Pel·lícula 16 mm transferida a vídeo, b/n, so, 10 min
Medidas:
Procedencia:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Registre núm:
2219

ITINERÀNCIA DE L'OBRA

  • Fecha:
    14 des. 2011 - 25 març 2012
    Lugar:
    Fundació La Caixa, CaixaForum, Madrid

Bruce Nauman, nascut a Fort Wayne (Indiana) el 1941, és un dels artistes més importants i innovadors de l'art contemporani. La varietat de suports que utilitza, des del vídeo fins a l'holografia o el neó, reflecteixen la diversitat temàtica de la seva producció, en la qual investiga tant la naturalesa del procés creatiu com la naturalesa de la condició humana. Per a Nauman el procés de creació artística és tan important com l'art per ell mateix. "Què fa un artista quan es queda sol a l'estudi? La meva conclusió va ser que si jo era un artista i jo estava a l'estudi, llavors tot el que fes a l'estudi hauria de ser art... A partir d'aquest punt, l'art es va convertir més en una activitat i menys en un producte."

Com molts artistes de la seva generació, Nauman rebutja la idea tradicional de l'obra d'art i la seva concepció com a objecte artístic independent, i defensa un art creat a partir de l'experiència real, de l'experiència del seu propi cos.

Per a Nauman, l'escultura és la pedra angular del seu treball, per això s'inspira en la participació o la performance per part de l'espectador inherent a tota obra escultòrica i entén el vídeo com una extensió de la seva escultura. Al final dels seixanta comença a fer una sèrie de treballs en què interpreta diferents activitats davant una càmera fixa.

Un altre dels interessos artístics de Nauman és expressar el pas del temps, el seu funcionament i la seva continuïtat; d'aquí que en aquesta època deixés de banda l'escultura com a suport i comencés a utilitzar el cinema i el vídeo com a nous mitjans per a les seves idees, i en especial el vídeo que li permet presentar una narrativa sense principi ni final i capturar l'estrany continuum de la seva pròpia vida. Però entén la càmera com a eina per documentar i capturar una activitat temporal i fer-la real, veritable.

En l'obra de Nauman podem trobar infinitat d'influències, especialment d'artistes contemporanis, però també d'altres disciplines com la literatura, la música, la dansa o el cinema. El treball de Nauman es pot emmarcar simultàniament en diferents corrents artístics com: l'art conceptual i el body art, per la utilització i la manipulació del seu propi cos com a procés de creació artística, i el video art. A més, influeixen en la seva obra la tradició Dadà, i la seva figura principal Marcel Duchamp; Jasper Johns, amb l'obra del qual està en diàleg permanent; Andy Warhol com a cineasta experimental i la seva característica estructura antinarrativa; les recerques filosòfiques de Wittgenstein; les teories de la Gestalt sobre el coneixement del propi cos i la indagació de la conducta humana; Samuel Beckett i els personatges obsessius dels seus relats. També van influir en els seus treballs; personatges del món de la dansa i de la música, com els coreògrafs Merce Cunningham i Meredith Monk, de les teories dels quals adoptarà els moviments simples i repetitius, i els músics Steve Reich, La Monte Young i Karlheinz Stockhausen, que estudiaven les relacions entre repetició, intensitat i avorriment, i dels quals va agafar la idea d'enllaç continu que exportaria als seus vídeos.


Bouncing Two Balls Between The Floor and Ceiling with Changing Rhythms, 1967-1968

En aquesta pel·lícula, Nauman fa rebotar dues pilotes entre el terra i el sostre del seu estudi, les llança amb força i a diferents ritmes, però intenta seguir un cert patró, fent-les botar de terra al sostre i atrapant-les, o fent-les botar dues vegades a terra i una al sostre. Però les pilotes rebotaven sense control i els seus moviments al final no es podien predir, cosa que feia enfadar Nauman en el seu intent d'atrapar-les. La pel·lícula es va enregistrar dins del seu estudi amb una càmera estàtica, el so i la imatge no estan sincronitzats a causa que "ell no tenia l'equip ni la paciència" per coordinar-los. Tanmateix, en treballs posteriors, faria servir aquesta desincronització de manera deliberada. Durant aquest mateix període, hivern de 1967-1968, Nauman va realitzar tres pel·lícules més al seu estudi, entre elles Dance on Exercise on the Perimeter of a Square.

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

Per què visites la web del MACBA?

Moltes gràcies! La teva resposta ens ajuda a millorar aquesta web.