La rebel·lió dels endeutats (o la democràcia en deute) Debat sobre el deute i organització entre la Fundació dels Comuns i Michael Hardt

«Hi ha deutes que no tenen creditor, que no estan basades en la moralitat o en la culpa. En lloc d’obligació moral, funcionen com una ètica del que és comú, com un reconeixement recíproc dels deutes que totes les persones tenim amb la resta de la societat. De la mateixa manera que els deutes financers tenen efectes individualitzadors, la resposta que s’hi dóna és anti-individual, comuna. Una transformació del deute en vincle [...] En les últimes dècades, molts moviments han lluitat contra el jou individual i col·lectiu del deute [...]. El més important d’aquestes lluites és entendre que les seves poderoses respostes, expressades de maneres diverses, s’acompanyen de processos que creen formes d’estar units, alhora que construeixen des de la quotidianitat nous mons possibles.»

Hardt i Negri: Declaració.

El mes de juliol passat Mariano Rajoy afirmava en el Congrés dels Diputats que 36.000 milions d’euros provinents del rescat als bancs no es recuperarien mai més. D’aquesta manera, els deutes de Bankia, Novagalicia (NBG), Catalunya Caixa, Banc de València, Caja España CEISS i BMN es cancel·laven o, dit d’una altra manera, passaven a mans dels contribuents, a qui correspon l’obligació de pagar-les amb un augment de la pressió fiscal i de les mesures d’austeritat. Poc temps després, Mario Draghi, president del BCE, afirmava que quedaven pocs afers pendents en l’àmbit de la banca espanyola, i que el sanejament anava per bon camí. L’aprovació de les mesures a Espanya per part del govern de la Troica és el senyal més manifest que tot el pes de la crisi s’ha desplaçat decisivament dels bancs a les persones, sense cap mena d’avaluació sobre si el deute era just o injust.

Davant d’aquesta situació, tenim dues afirmacions per posar sobre de la taula: la primera és que tots estem endeutats; la segona és que la rebel·lió davant la deutocràcia ja ha començat, i cal aprofundir en les seves maneres d’expressió i organització.

Diem que tots estem endeutats per una evidència: estem pagant el deute amb les retallades en béns comuns, com la sanitat i l’educació, que empitjoren de manera manifesta la nostra qualitat de vida. A més, la brutal destrucció del territori que s’ha dut a terme de manera antidemocràtica ha comportant l’enlletgiment paisatgístic, l’existència de ciutats fantasma i la profusió d’edificis destinats a equipaments públics de tota mena sense cap ús (ja siguin aeroports, trens d’alta velocitat, centres hospitalaris, culturals, etc.), i uns nivells de desocupació elevadíssims a causa de la impossible creació de llocs de treball que el cicle d’acumulació immobiliari va permetre amb una bombolla totalment fictícia. Per si fos poc, el Sareb, el banc dolent, s’ha constituït com una de les principals immobiliàries del món. Gestiona i fa negoci amb gran part dels actius de vivenda que han quedat sense vendre, sense que s’hagi arribat a considerar la possibilitat de crear un parc públic de vivenda.

Per altra banda, la rebel·lió davant la deutocràcia ha començat. El 15M va fer proliferar les plataformes d’afectats per la hipoteca (PAH) a tot l’Estat. Molts han estat els desnonaments aturats, les vivendes recuperades per allotjar persones i famílies que van perdre la seva casa, les donacions en pagament aconseguides. Les PAH no és l’única expressió dels endeutats en lluita en el nostre context, encara que sí la que ha tingut més amplitud política i la que ha sabut generar més comunitats i consensos generalitzats. Però la constel·lació de lluites contra el deute nascuda a partir del 15M ha generat també l’Auditoria del Deute, 15MpaRato i la plataforma d’afectats per participacions preferents i obligacions subordinades. Entenem que totes aquestes iniciatives lluiten amb estratègies diverses en un marc d’accions complementàries.

Text de la Fundació dels Comuns