Fons de la Col·lecció

Manon de Boer 'Attica', 2008

Attica

Fecha:
2008
Tipo obra:
Mèdia instal·lació
Material:
Pel·lícula 16 mm transferida a vídeo, b/n, so, 10 min 35 s
Medidas:
Procedencia:
Col·lecció MACBA. Consorci MACBA
Registre núm:
3594

La pel·lícula Attica, de Manon de Boer, està basada en la composició musical de títol homònim escrita pel músic Frederic Rzewski. Aquesta partitura, així com la composició Coming Together, amb què comença la pel·lícula, es van inspirar en el motí que hi va haver en una presó de Nova York. El setembre de l’any 1971 els presos del penal estatal d’Attica van protagonitzar una insurrecció i van arribar a prendre el control de part de la presó, amb l’exigència de ser «tractats com a éssers humans». Després de diversos dies de negociacions fracassades, el governador Nelson Rockefeller va ordenar que la policia estatal reprengués el control per la força, al·legant que corrien perill les vides dels guàrdies fets ostatges. Es va desencadenar la violència i van morir 43 persones (alguns ostatges inclosos) i moltes més van ser ferides.

Un dels morts va ser Sam Melville, un pres que havia tingut un paper significatiu en l’organització de la rebel·lió. Rzewski va llegir una carta que Melville havia escrit durant la primavera d’aquell any on descrivia el pas del temps a la presó i que va ser publicada després del motí.1 El va impressionar «tant la qualitat poètica del text com la seva críptica ironia». «La vaig llegir una i altra vegada. Semblava com si jo estigués intentant capturar, en sentit físic, la presència de l’escriptor, alhora que revelar el significat amagat del seu simple però ambigu llenguatge». Va ser aquest acte de llegir i rellegir que finalment va proporcionar a Rzewski la idea d’un tractament musical, que, citant la carta de Melville, va titular Coming Together.

La partitura Attica va ser concebuda per anar a continuació de Coming Together després d’un breu silenci, perquè les dues peces mostressin el contrast entre si, i proporcionessin dos tons oposats d’un mateix tema.2 La partitura d’Attica es va basar en la resposta d’un supervivent del motí: Richard X. Clark, que va ser posat en llibertat provisional unes setmanes després de la massacre. Mentre el cotxe que el portava a Buffalo s’allunyava del poble d’Attica, un reporter que seia al seu costat li va preguntar com se sentia deixant enrere Attica. La seva resposta, «Attica està davant de mi», es va convertir en el text de la segona partitura filmada en la pel·lícula de De Boer.

Amb un lent moviment circular, la càmera filma els músics tocant aquests dos temes inquietants, insistents, al·ludint a la inexorable rutina de la vida carcerària i la impossibilitat d’escapar. La pel·lícula pretén donar un eco visual i auditiu al subjecte polític de la composició de Rzweski, mentre que condensa de manera misteriosa l’experiència a temps real de l’espectador, el temps fictici del film i el moment històric del motí. Utilitza la tècnica del re-enactment, o reconstrucció, que ha tingut un paper central en l’art contemporani durant molts anys. L’ús d’aquesta tècnica considera que la història ja no pot ser captada amb artefactes residuals, documents i anotacions, sinó que ha de ser plasmada en moments de reconstrucció o reinterpretació per poder ser entesa. La relectura d’esdeveniments reals proposa una nova apropiació del passat més activa que la documentació o el treball d’arxiu. A Attica, Manon de Boer es refereix a aquesta connexió entre la cita històrica i la interpretació no només en el contingut de la seva pel·lícula sinó també de manera explícitament conceptual i formal. Amb la música de Frederic Rzewski, de caràcter improvisat, proposa una relació oberta amb els esdeveniments reals. Els dos moviments de càmera, girs de 360 graus reflectits entre si, fan referència a la intensificació de la rebel·lió dels presos, estesa infinitament en el temps i l’espai. Memòries infernals es reconstrueixen, no de forma lineal ni cronològica, sinó de manera subjectiva i circular. Converteix l’acte de la interpretació de la història en una cosa evident i tangible, en proposa una versió addicional amb el seu propi llenguatge subjectiu.

1Després de la mort de Melville, la carta va ser publicada a la revista Ramparts. El text és el següent: «Crec que una combinació de l’edat i el fet que les coses comencin a tenir efecte (coming together) fan que el temps passi més ràpid. Ja han passat sis mesos i et puc dir honestament que pocs períodes de la meva vida han passat tan ràpidament. Estic en una excel·lent forma física i mental. Sens dubte el futur portarà sorpreses, però em sento segur de mi mateix i preparat.Com els amants que contrasten les seves emocions en moments de crisi, jo també estic lidiant amb el meu entorn. Entre la brutalitat indiferent, el soroll incessant, la química experimental de la cuina, els deliris d’homes histèrics, perduts, jo puc actuar amb claredat i amb significat. Estic deliberadament, fins i tot calculadament, utilitzant l’histrionisme només per posar a prova les reaccions dels altres. Llegeixo molt, faig exercici, parlo amb els guàrdies i els presos, patint per la inevitable direcció de la meva vida».


2Les tècniques de composició utilitzades en les dues partitures són similars. El recurs bàsic per generar seqüències melòdiques i rítmiques és l’squaring. Amb aquesta tècnica, una seqüència de notes, mesures o frases s’acumula gradualment i va afegint elements d’un en un, que després es van reduint per subtracció.

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

Continguts relacionats

Galeria de fotos

  • Manon de Boer 'Attica', 2008
  • Manon de Boer 'Attica', 2008

Documents

Per què visites la web del MACBA?

Moltes gràcies! La teva resposta ens ajuda a millorar aquesta web.