VIDEO

En temps de la sida, visquéssim o no amb sida/VIH, hem estat vivint en la sida. Aquest plantejament alternatiu sosté una posició crítica en el discurs contemporani de qualsevol museu d’art modern, inclosa la presentació de la seva col·lecció. Així, en incloure la sida en la conversa, el museu podria plantejar noves preguntes sobre la representació i els seus modes de producció. Venint d’una era «prèvia a internet i les xarxes socials», aquesta conversa subratlla la necessitat vital de reformular el camp visual, actuant en l’interval entre art i vida, fets i ficció, informació i contemplació.

Élisabeth Lebovici és crítica i historiadora de l’art resident a París. Va ser editora de cultura per al diari Libération entre 1991 i 2006, i actualment és escriptora i autora del blog http://le-beau-vice.blogspot.com. Des dels anys noranta, la seva investigació s’ha centrat en el feminisme, l’activisme contra la sida, les pràctiques queer i l’art contemporani. Va editar de L’Intime (París, Ensba, 1998) i és coautora, juntament amb Catherine Gonnard, de Femmes/artistes, Artistes/femmes. Paris de 1880 à nos jours (París, Hazan, 2007). El
seu últim projecte és Ce que le SIDA m’a fait, una història de l’art i
l’activisme del segle xx. Des de 2006, amb Patricia Falguières i Natasa Petresin-Bachelez organitza el seminari Something You Should Know: Artistes et producteurs aujourd’hui a l’EHESS de París. També forma part del projecte Travelling Féministe sobre els arxius audiovisuals del Centre audiovisuel Simone de Beauvoir.