Estat original de l’escultura el 1998

El 1998 es va instal·lar l’obra La ola de Jorge Oteiza al pòdium del museu. Partint d’una maqueta en bronze creada l’any 1957, l’artista va encarregar-ne la producció, en les dimensions actuals, a l’escultor Pere Casanovas. D’acord amb Oteiza, l’obra es va fer amb un suport d’alumini protegit amb una capa d’emprimació i una pàtina, la qual deixava visible la superfície irregular de l’alumini i provocava una reflexió de la llum similar a la del mar.

Jorge Oteiza amb la maqueta de l’escultura
Jorge Oteiza i el seu ajudant davant l’escultura el dia que es va instal·lar

Però aviat l’obra va començar a degradar-se per culpa de tres factors principals: excrements d’ocell com a agent corrosiu de les capes més superficials de l’obra, els patins com a agent erosionant a causa del fregament de les rodes i pintades fetes amb diversos tipus de pintura, sovint molt difícils d’eliminar (inclús amb hidrocarbur aromàtic o alcohol).

Un cop feta la consulta amb l’artista i el productor de l’obra, es va acordar mantenir l’escultura fent-hi una neteja periòdica amb aigua a pressió per, després, aplicar una fina capa de pintura a mode de pàtina. Per tal de facilitar el procés, el 1999 el Taller d’escultura Pere Casanovas hi va aplicar una capa mat d’antigrafit.

Amb el temps es va fer més difícil mantenir la superfície original de l’obra. Per aquest motiu, el 2005 es va acordar amb Pere Casanovas —Jorge Oteiza ja no era viu— decapar tota l’escultura a fi d’aplicar una emprimació i una capa de pintura de poliuretà que permetessin mantenir l’obra en bones condicions mitjançant la neteja amb aigua a pressió i un repintat periòdic amb la mateixa pintura de l’obra.

Escultura amb grafits
Reintegració de la pintura de l’escultura

Aquest procés de manteniment va funcionar durant uns quants anys, fins que l’escultura es va convertir en un suport per a la realització de grafits, cada vegada més freqüents. Va ser necessari trobar un sistema que permetés mantenir l’obra sense la necessitat de repintar-la periòdicament.

En aquesta ocasió, per trobar el tractament més adient, es va contactar amb la Fundación Jorge Oteiza, amb Pere Casanovas i amb el taller Amanci Sala, experts en recobriments industrials, sorrejats i resines industrials.

A causa de l’emplaçament de l’escultura en un espai públic i de la complexitat del tractament, va caldra desinstal·lar la peça i portar-la al taller d’Amanci Sala, que va dur a terme la intervenció.

Subjecció de l’escultura per sota del podi
Retirada de l’escultura per intervenir-la
El primer pas va consistir en la retirada de la pintura mitjançant la projecció de sílice col·loidal. En decapar l’escultura es van tractar les deformacions i les pèrdues de suport metàl·lic d’alumini. A continuació, es va aplicar una primera capa d’emprimació International Intergard 251HS epoxi fosfat de zenc amb un gruix de 50 micres.
Restauració del suport. Taller Amanci Sala
Escultura amb la primera capa d’emprimació
Al cap de 24 hores, un cop seca aquesta primera capa, es va pintar amb el color negre característic de l’escultura, concretament pintura esmaltada de poliuretà de dos components International Interthane 990 negre setinat RAL 9005.
Pintat de l’escultura. Taller Amanci Sala

Abans d’aplicar l’antigrafit PLX Cristal es va deixar que la pintura es curés durant 10 dies.

Finalment, es va tornar a instal·lar La ola al seu lloc d’origen al museu amb el mateix sistema d’ancoratge amb què es trobava abans, és a dir, tres perns d’acer inoxidable roscats a la base i assegurats per sota del podi de la plaça.

L'onada
El que pretenc quan explico la història d’una víctima de la violència a Colòmbia és apel·lar al record del dolor que experimentem tots els éssers humans, aquí o a qualsevol lloc del món.
Doris Salcedo