Zoe Leonard: la parla com un acte polític vital i poderós

“Vull una lesbiana com a presidenta. Vull una persona amb sida com a president i un marica com a vicepresident i vull algú sense assegurança mèdica…” és l’obra més coneguda de Zoe Leonard, un poema que clama a favor de la justícia social. Escrit l’any 1992 durant la campanya presidencial de Bill Clinton, el text va ser imprès i distribuït per col·lectius feministes i de suport a les persones afectades per la sida, amb la complicitat de l’artista.

Saber-ne més

Programa que presenta noves perspectives sobre la història de l’art

Històries de l’art des de Barcelona, és un projecte que neix amb la intenció de difondre altres relats de la història de l’art i situar-los a la Barcelona del darrer segle. És un recurs educatiu per treballar a l’institut amb la voluntat d’obrir espais a l’aula des dels quals qüestionar el discurs hegemònic de l’art i fer visibles altres històries de l’art que cohabiten dins de la història de l’art.

Saber-nes més

Les subjectivitats dissidents de Cabello/Carceller

“El nostre treball es va realitzar amb llapis sobre la paret i va morir d’alguna manera amb ella. Els sexes dibuixats estaven envoltats per les nostres siluetes també dibuixades i penetrats per miralls, una metàfora conceptual que els situava en el camp del surreal.” Les artistes els han situat a poca alçada i d’una manera poc habitual en un museu al·ludint a la descentralitat que la representació del sexe femení ha experimentat al llarg de la història.

Saber-ne més

Pràctiques polítiques i expressions culturals queer-feministes, Fefa Vila

Fefa Vila s'atura en com i per què les pràctiques queer-feministes irrompen en l'escenari polític i cultural de finals dels vuitanta, i en concret a Espanya a la dècada dels noranta. Algunes obres ja s'han ocupat de la influència d'aquestes aportacions queer-feministes en altres països i en altres contextos culturals, però en menor mesura a Espanya. No obstant això, el seu impacte, i especialment l'agenda antinormativa que van desplegar, encara segueixen vigents en l'actualitat.

Saber-ne més

El arte queer del fracaso, Jack Halberstam, Lucía Egaña Rojas i Javier Sáez

El arte queer del fracaso (Egales, 2018) explica, amb exemples de la cultura popular –pel·lícules de dibuixos animats, còmics, etc.– i de l’art feminista que fracassar, en el sentit de no encaixar en les normes socials d’èxit o de gènere o en marcs heteronormatius, no és tan dolent. Al contrari, dona lloc a la creativitat i ens permet viure d’una altra manera.

Saber-ne més

Sida d'Élisabeth Lebovici

Més enllà del dolor, la por i la mort, la irrupció de la sida en la dècada dels vuitanta va provocar una «epidèmia de sentit». Una crisi de la representació que va necessitar noves aliances entre l’art i els activismes per intervenir en l’esfera pública i reclamar altres formes polítiques, mèdiques i comunicatives d’abordar la malaltia.

Saber-ne més