L’exposició Christian Marclay. Composicions  examinava l’obra de l'artista a través de la seva dedicació a la composició, entesa com un ordenament de sons en el temps i l’espai, però també com a composició visual. Cadascuna de les obres exposades era un exemple de la manera en què Marclay aborda la creació d’una composició, i de com això es relaciona amb altres aspectes del seu treball com l’ús de les tècniques d’apropiació i muntatge, a més del seu compromís amb la performance i la seva tendència a buscar la participació i col·laboració del públic. 

L'exposició va ser interpretada per diferents músics i artistes. El músic experimental britànic Steve Beresford, va comentar «quan estem tocant i també mirem dibuixos o paraules impreses o aquesta notació musical mutada, és possible que hi estiguem implicant parts del cervell que normalment no fem servir quan interpretem música... Les partitures del Christian ens fan tocar coses que no en haurien passat mai pel cap.» 

Folklore a fi de mes va ser un conjunt de propostes que, a través de la inquietud i la lucidesa, abordaven (o desbordaven) les diverses possibilitats de la cultura popular i del folklore. Ritmes ternaris per perdre’s i reconeixe’s, però sobretot per gaudir. 

Els participants van ser Xabel Ferreiro amb el projecte Ayalga, Ana i Corazón amb Ajuar, Oihana Altube i Javier Vaquero Ollero amb Rojo pandereta, Sole Parody amb Folclor del Porvenir. Le Parody i finalment Marta Torrella i l'Helena Ros amb el projecte Tarta Relena

VARIACIONS #4 L'explosió
07.01.2010

Aquest quart episodi ofereix una visió de conjunt del període de confluència entre la tradició del collage musical en l'art sonor i la tradició popular del hip-hop, que va popularitzar moltes pràctiques i plantejaments estètics que anteriorment havien estat patrimoni de l'alta cultura. El programa inclou peces de Grandmaster Flash, the Latin Rascals, David Byrne & Brian Eno i Negativland.

La tercera edició de Lorem Ipsum va continuar furgant en les esquerdes i els replecs de la música i l’univers lúdic, intencionalment articulats des de la geo- i la biopolítica dels cossos i els gestos. Des d’on parlem? Qui parla? Potser es va allunyar de l’amable estranyesa amb què es va operar en les convocatòries anteriors i aquesta vegada es va articular políticament: es van escoltar noves veus femenines, es va abraçar l’alteritat, es van (con)fondre sensibilitats, temporalitats i geografies... Des de propostes que són (gairebé o del tot) ballables.

SONDES #26
01.07.2019

SONDES # 26 es fixa en els pioners que van dibuixar el paisatge sonor del món en l'àmbit de la música, tot aplanant el camí per a l'emancipació o l’estetització del soroll, que va dur a la inclusió de tota mena d'objectes, des d'helicòpters fins a tela asfàltica, gel, poliestirè, ferralla o màquines de fax, en composicions i actuacions de música (no electrònica).

TUTU. Als peus i al cervell; Folklore a fi de mes; LOREM IPSUM. Marges a la pista de ball; Dissabte Afrofuturista... tot un plegat d'activitats musicals i concerts que podeu consultar al nostre perfil de Flickr!

Quaderns d'àudio és una línia de publicacions de textos relacionats amb la programació de Ràdio Web MACBA. L'objectiu és complementar les línies de treball de la ràdio amb l’aportació de documents inèdits. Els documents es presenten en format PDF per descarregar i imprimir.

Una música visiva para que sea nuestra ha de tener (in)cierta inmediatez empática a la que sumar un algo de fruitivo entrene en el (que) darse. La imaginación es aquí el instrumento, y es ella la primera que nos toca, pero el lector ha de ir más allá de sus hábitos, memorias y obviedades para que surja rica, fresca y desconocida la vis del grafismo sónico: sin generosa entrega, y sin ir más allá del instrumento no hay epifanía.

Fragment de "Cuaderno de Yokohama".

SONDES #25
23.04.2019

A SONDES #25, Chris Cutler continua rastrejant la importació de no-instruments en composicions i interpretacions. Músics de jazz i blues, compositors contemporanis, de cinema, grups de rock, artistes sonors i improvisadors, s’apropen a les joguines i als estris de ferreteria en la seva cerca de noves sonoritats.

L'atzar i la intervenció conformen per a Mestres Quadreny les bases d'un meticulós sistema creatiu en què aleatorietat i estructura avancen de la mà i donen lloc a un art innovador, polièdric i avantguardista que es nodreix tant de fonts humanístiques com científiques.

En aquest vídeo Mestres Quadreny ens parla sobre els seus referents teòrics i artístics i ens guia a través de la seva cosmovisió personal pels processos de composició i recepció musical.

Les seves estratègies d’«autoria» no tan sols li van permetre trencar les convencions musicals, sinó també sobrepassar els límits d’aquesta disciplina i obrir el model de «composició experimental» a nous usos en la pràctica artística i cinematogràfica, entre altres. Ara podem reconèixer els implacables esforços de Cage per convertir la composició musical en una intervenció general en totes les «disciplines» i, en definitiva, en xarxes de poder d’un àmbit de «comunicació» sempre en expansió i cada cop més orientat cap a la tecnologia.

Fragment del catàleg “L’anarquia del silenci. John Cage i l’art experimental”. MACBA, Barcelona, 2009.

Chris Cutler analitza el paper de la memòria escrita i biològica en la seva pràctica artística i reivindica la música improvisada com un llenguatge privilegiat per la seva connexió somàtica amb l’intèrpret i la seva relació directa amb el temps real. Així mateix, argumenta per què veu els enregistraments sonors com artefactes del passat i introdueix casos d’estudi de peces que podrien situar-se “fora del temps”.

La mostra explorava les possibilitats de la notació musical entesa com a suport de transmissió musical i visual, i incloïa partitures històriques, composicions contemporànies i creacions artístiques que no provenien únicament de l'àmbit de la música. D'aquesta manera, la partitura es convertia en un camp d'acció; el so, en matèria artística; els límits entre l'art, la música i la vida es difuminaven; i les atribucions de compositors, intèrprets i audiència es fusionaven.

L’essència del fragment i del mòdul té un ressò profund en el meu treball.
Pep Agut