Un teatre sense teatre
 

Filiep Tacq és dissenyador gràfic i ha col·laborat amb el MACBA en diversos projectes editorials des de Gant, Madrid i Avellanedo (Picos de Europa).

La meva selecció inclou tres llibres que he dissenyat per al MACBA i dos que m’han fascinat pel seu disseny:
Un teatre sense teatre va ser la meva primera col·laboració amb el MACBA, un llibre que investiga la influència del teatre sobre les arts plàstiques al segle XX. És un llibre molt dens amb nombrosos documents i imatges històriques, i amb diverses capes (i direccions) de lectura.

A través del bosc de Rodney Graham, un artista canadenc amb qui vaig col·laborar als anys noranta en nombroses ocasions i sempre de la mà de l’editor belga Yves Gevaert. L’estructura d’aquest llibre es basa en el que va publicar Marcel Broodthaers (Catalogue-Catalogus) el 1974.

Poesia Brossa, un joc a tres bandes amb l’equip de Publicacions del MACBA i els comissaris Teresa Grandas i Pedro G. Romero. Un viatge a través de l’obra plàstica, poètica i performativa de Brossa, amb un sistema de navegació agosarat —un glossari en forma d’abecedari— interromput per tres inserts amb imatges en un altre paper.

Autofocus retina de Lothar Baumgarten, un recorregut que revisa obres clau de l’artista alemany, molt interessat pel llibre com a objecte. Però també l’esmento en homenatge al meu mestre, el dissenyador holandès Walter Nikkels, amb qui Baumgarten va col·laborar amb el disseny de tots els seus llibres (Walter Nikkels també va ser responsable del disseny del llibre Amb la probabilitat de ser vist. Dorothee i Konrad Fischer: Arxius d’una actitud, publicat el 2010 pel MACBA). 

Nitrato de Xavier Rivas és un llibre d’artista que es deixa descobrir a poc a poc, una estructura complexa amb un disseny senzill que no fa soroll, però que ens ajuda a navegar. En homenatge als Hermanos Berenguer, els dissenyadors de llibres més interessants que conec d’Espanya. 

Catàleg Plensa
 

Marçal Folch és fotògraf i membre de l’equip FotoGasull, que col·labora amb el MACBA en molts dels processos fotogràfics requerits per a les publicacions i la documentació de l’arxiu de les obres de la Col·lecció MACBA.

Selecciono les cinc publicacions següents com un bon exemple de la tasca que, durant anys de col·laboració, representa el MACBA per a mi i per a la meva feina a FotoGasull. El MACBA és un espai on es posen en valor la confiança mútua i el factor humà, i que ens ha permès relacionar-nos de manera estreta amb grans professionals i artistes. La reinvenció constant, la recerca de l’excel·lència i l’obligat aprenentatge continu fan que el treball fotogràfic sigui tot un repte. 

Aquest viatge compartit ens engresca a pensar que el millor encara ha d’arribar!

La passió segons Carol Rama
 

Joe Portelli és director general i fundador de Bookport Associates Ltd (des de 1980), agència de vendes i màrqueting de llibres especialitzada en la promoció, el màrqueting, les vendes i la distribució de publicacions d’art d’àmbit internacional.
 
Com a professional dedicat a les vendes, he de fer aquesta selecció des del punt de vista comercial, així que hi he inclòs els cinc títols que vam vendre bé (podríem haver-ne venut més si els seguíssim imprimint). Aquests cinc títols van contribuir a transmetre la missió de MACBA de fomentar l’art i, en particular, l’art contemporani.

La passió segons Carol Rama: Carol Rama no va necessitar cap presentació com a artista, perquè ja era molt coneguda fins i tot abans d’aquesta exposició i d’aquest catàleg. El llibre no només va ser un reflex de la visió de l’art que tenia la Carol, sinó que, d’alguna manera, també es va introduir en la història de l’art modern i va contribuir a augmentar l’interès dels estudiants i amants de l’art contemporani.

Per altra banda, Akram Zaatari. Contra la fotografia va arribar en el millor moment, quan es va organitzar l’exposició, perquè el món estava descobrint tot l’art interessant que amagava el món àrab. Era l’època en què els amants de l’art d’arreu del món tenien curiositat per saber més coses del que aleshores era un món artístic desconegut o que encara no havia rebut tot el reconeixement que es mereixia. Aquest llibre va combinar alguns valors ignots de tot allò que l’univers fotogràfic àrab ens tenia reservat.

Rosemarie Castoro. Enfocar al infinito va ser la primera publicació a cobrir les seves obres en el període entre 1964 i 1979, i va ser una barreja de diversos elements, no només de l’art contemporani sinó també de la cultura social. Això va fer néixer l’interès de les dones en general i no només de les artistes, sinó també de les amants del minimalisme.

Jaume Plensa va ser una gran sorpresa, ja que aquest artista, que podria considerar-se un escultor modern, no només va presentar l’escultura a la seva exposició i al catàleg, sinó que va seguir mostrant la relació entre el seu pensament i les seves obres d’art i el món que ens envolta. No obstant això, la seva escultura moderna i innovadora és el que més m’impressiona.

Joan Jonas, l’artista pionera en la combinació del vídeo i les arts escèniques, va afegir un altre toc a les seves curioses instal·lacions. Llegir el llibre va generar tant interès com l’exposició mateixa. Què més es pot demanar a un artista de talla mundial?

Indiferència i singularitat
 

Xavier Ribas és fotògraf.

He seleccionat cinc llibres que són, segons el meu parer, representatius de l’activitat de recerca sobre la cultura fotogràfica, expositiva i editorial del MACBA des de la inauguració del museu el 1995. Aquesta data coincideix amb els inicis de la meva pràctica fotogràfica professional, de manera que és una selecció de caràcter personal, quasi autobiogràfica, ja que els cinc llibres, d’una manera o altra, han estat molt presents en el desenvolupament de la meva pràctica fotogràfica.

Un llibre de teoria: Indiferència i singularitat. La fotografia en el pensament artístic contemporani, editat per Glòria Picazo i Jorge Ribalta l’any 1997, tradueix al català (i al castellà) per primer cop una sèrie de textos teòrics sobre la fotografia com a pràctica artística per tal d’iniciar, des del museu, un debat sobre la fotografia contemporània que ja s’estava fent des dels anys setanta en altres contextos geogràfics. Després de més de vint anys de la seva publicació, i entre trenta o quaranta dels textos originals, les aportacions d’Allan Sekula, Douglas Crimp i Christopher Phillips, per exemple, encara són vigents i considerades referents en els debats acadèmics i artístics contemporanis sobre la fotografia.

Dos catàlegs d’exposicions: Barcelona 1978-1997, de Manolo Laguillo, publicat el 2007 en ocasió de la seva exposició al MACBA, és, segons el meu parer, el millor llibre de Laguillo i el que més bé cataloga els seus projectes documentals de Barcelona. Laguillo, tot i tenir una obra molt extensa geogràficament, ha mantingut al llarg de la seva dilatada carrera una continuïtat estètica i conceptual excepcional, de manera que aquest llibre és indispensable per entendre l’evolució urbana de Barcelona dels darrers quaranta anys. Autofocus retina, publicat amb motiu de l’exposició de Lothar Baumgarten al MACBA el 2008. En aquesta exposició vaig veure per primer cop en directe la seva obra. Em van impressionar especialment la presentació de Carbon, les fotografies, els textos i els gràfics murals i, sobretot, el llibre que es va mostrar desplegat en diverses vitrines i taules a les sales del museu. Durant aquests anys he anat comprant les publicacions de Baumgarten fins a tenir-les gairebé totes, des de les més humils i senzilles, com Tierra de los perros mudos (1985), fins al mateix Carbon, potser el llibre més complex i ambiciós de tots. Totes les seves publicacions són excepcionals, tant pel concepte com pel disseny conjunt amb Walter Nikkels. A Autofocus retina, per exemple, els textos estan maquetats amb tipografies diferents però tan properes que només en els crèdits finals el lector se’n pot adonar.

Dos llibres de recerca historiogràfica: Espais fotogràfics públics. Exposicions de propaganda, de ‘Pressa’ a ‘The Family of Man’, 1928-1955 (2009). A partir del text seminal de Benjamin H. D. Buchloh, “De la faktura a la factografia” (1984), i en el context de l’exposició Arxiu universal. La condició del document i la utopia fotogràfica moderna, comissariada per Jorge Ribalta al MACBA l’any 2008, Ribalta fa un recull historiogràfic, mitjançant fonts primàries i secundàries, de quinze exposicions fotogràfiques de caràcter propagandístic entre 1928 i 1955, per evidenciar la intersecció del document fotogràfic i les tecnologies de propaganda, i contribuir al debat crític, iniciat als vuitanta (amb Krauss, Phillips, Buchloh, Sekula i Crimp) sobre la visibilitat pública de la fotografia en els espais discursius de l’art i del museu. Com altres investigacions historiogràfiques de Ribalta, Espais fotogràfics públics s’ha convertit en un llibre de referència imprescindible, especialment per la seva edició en llengua anglesa.

El llibre Centre Internacional de Fotografia Barcelona (1978-1983), de Jorge Ribalta i Cristina Zelich, publicat el 2012, és un llibre de recerca historiogràfica, com no n’hi ha cap altre, sobre el CIFB. Ribalta i Zelich fan un treball gairebé arqueològic, de recuperació, o microhistoriogràfic —com diuen els mateixos autors en la introducció—, en què recullen i documenten materials gràfics i fotogràfics dispersos i duen a terme 23 entrevistes a persones i fotògrafs implicats o relacionats amb el CIFB. És un llibre del tot necessari per conèixer la cultura fotogràfica de caire documental, o de reportatge, de la Barcelona dels anys immediatament posteriors a la dictadura, i que van donar lloc a la primera Primavera Fotogràfica el 1983.

Sert
 

Tenov (Joana Teixidor i Llorenç Bonet), editors.

Es fa difícil seleccionar només cinc llibres d’entre la quantitat de publicacions que ha editat el museu tots aquests anys. Podríem fer un recorregut que s’alineés amb el nostre interès per l’arquitectura, un camí que ens permetés explicar la seva relació amb el museu: Sert. Arquitecte a Nova York (1997), Nous paisatges. Nous territoris (1997), Fabricacions (1998), Rutes metropolitanes per la Nova Barcelona (2008) i Forensic Architecture (2017). Hi haurien d’aparèixer també Matta-Clark, Laguillo, la Internacional Situacionista o, fins i tot, Siah Armajani; seria una selecció no tant dels llibres per se sinó d’una de les perifèries de l’art que ha acollit el museu.

Hem optat per fer una selecció des del punt de vista de l’editor. El catàleg, com a format, ja no respon a la necessitat de catalogar i reproduir les imatges d’una exposició per a totes aquelles persones que no es poden desplaçar al museu. Avui, el format s’ha anat sofisticant i ara es planteja com una ampliació de l’exposició, sovint amb la voluntat de ser un llibre autònom. Valorem especialment els projectes en què contingut i forma es relacionen coherentment per construir i transmetre el coneixement, on la combinació de la narrativa textual amb la visual fa que el catàleg esdevingui quelcom discursiu. Per aquestes raons tenen un lloc privilegiat a la nostra biblioteca Un teatre sense teatre (2007), Janet Cardiff & George Bures Miller. The Killing Machine y otras historias 1995-2007 (2007), Centre Internacional de Fotografia de Barcelona (1978-1983) (2012), La passió segons Carol Rama (2014) i Xavier Ribas. Nitrato (2014).

Per acabar, també voldríem fer menció de la sèrie Desacuerdos, o, com a estratègia de publicacions, dels Quaderns portàtils, que potser són menys vistosos i poden passar desapercebuts, però són una aportació al pensament que ens sembla crucial en la línia editorial del museu.

L’or no s’associa amb la brutícia. I l’or, com els diamants, és un material exalçat. Té un grau d’abstracció tal que et situa –si el fas servir artísticament– en un nivell encara més elevat.
James Lee Byars