"Crec que el poeta actual ha d'ampliar el seu camp, sortir dels llibres i projectar-se amb un seguit de mitjans que li dóna la societat mateixa i que el poeta pot fer servir com a vehicles insòlits, tot injectant-los un contingut ètic que la societat no els confereix. D'aquí arrenquen les experiències de la poesia visual que, per a mi, esdevé la poesia experimental pròpia del nostre temps. La recerca d'un nou terreny entre ellò visual i allò semàntic."

Joan Brossa, 1987

Podria semblar una obvietat reconèixer en Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998), sobretot, un poeta, però creiem que cal emfatitzar-ho en relació amb la seva manera de fer, la seva poiesis. L’exposició Poesia Brossa va fer dialogar i confrontar la seva obra amb els artistes Marcel Mariën, Nicanor Parra i Ian Hamilton-Finlay.

Brossa era poeta, però els seus treballs sempre es van trobar en l’encreuament de llenguatges. Col·laborador freqüent d’altres artistes, així com de músics, cineastes, ballarins, humoristes i fins i tot mags, la seva obra jugava constantment a trencar les convencions i els límits entre disciplines.

Son[i]a #247. María Salgado
30.10.2017

“El llenguatge és la tecnologia més barata”. Sota aquesta premissa, la poetessa María Salgado explora la extraordinària producció de significats que es produeix entre l'àudio, la gràfica i el gest, quan s'opera sota el radar del que dicten la lletra i el discurs. A la seva pràctica, híbrida i sincrètica, fonemes, frases i paraules són plàstica i pràctica d’allò que ella anomena “lenguajeo”, és a dir “la vivesa o moviment de les llengües per a prendre formes diferents, desafiadores o boniques a la boca, l'ull, l'oïda i la memòria no només de qui emet sinó també de qui rep cada vegada”. I així es pot veure, sentir i escoltar als seus quatre llibres de poesia publicats fins a la data, al seu blog, al projecte sonor al costat de Fran MM Cabeza de Vaca, a la seva recerca com a part del Seminari Euraca (i adjacents) i... sobre l'escenari.

Idiorítmies, un programa centrat en el treball entorn de les pràctiques performatives i impulsat pel desig poètic de construir, des de la institució i a través de l’acció, una comunitat imperfecta, efímera i inestable; de teoritzar en col·lectiu i de reflexionar sobre el potencial del cos en una esfera pública dominada per la paraula.

Vídeo de la performance realitzada al MACBA:

  1. Itziar Okariz, Capítulo 2, V.W. En sustracción (2013)
  2. María Salgado, Lírica / 3 (2017)
  3. Marc Matter, Language-Monsters
Son[i]a #275. Roberto Jacoby
23.11.2018

En aquest podcast Roberto Jacoby obre els seus llibrets de poesia i ens parla d'escriptura, inspiració, saqueig i desmaterialització; de blancs i negres, sofàs-llit, art, política i activismes. Assenyalant el Sud diferencia les dictadures toves de les dures i dels neofascismes que s’acosten. I des del Sud també invoca els espais d'imaginació política que es van obrir des de l'avantguarda argentina, l'Instituto Di Tella i l'experiència col·lectiva de “Tucumán Arde”.

Poeta, dramaturg i artista plàstic, Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) va produir una extensa obra. Als anys quaranta va conèixer el poeta J. V. Foix, un dels seus referents literaris, i també el filòsof Arnau Puig i els artistes Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies i Joan-Josep Tharrats. Amb ells va fundar el grup i la revista d'avantguarda Dau al Set (1948), en la qual va col·laborar amb textos surrealistes que consistien en l'escriptura d'imatges oníriques i hipnagògiques properes a l'automatisme psíquic. Va ser el començament d'una obra literària molt àmplia que utilitzava el llenguatge com a mitjà d'experimentació i que va portar el seu autor cap a la poesia visual, la dramatúrgia, l'escultura i la performance.

INTERRUPCIONS #18. Vox et repetitio
21.10.2014

Enregistrar de debò no serà possible fins al segle XX, quan la tecnologia permetrà enregistrar, reproduir, manipular i multiplicar la veu del poeta. Una sola font, infinites capes. Una màquina que permet plasmar la multiplicitat que hi ha en cada veu, en cada home. I serà quan neix un nou gènere, una nova senda que no és res més que la recuperació de la poesia primigènia, la d'abans del paper: veu i repetició. En aquest mix capturem algunes de les infinites instàncies de repetició i veu de la col·lecció de poesia sonora d'Eduard Escoffet.

«Brossa no crea; tria», diu Roger Bernat. I, efectivament, Brossa treballa amb poemes esparsos, frases, idees anotades en els marges, retalls de premsa, obres teatrals i parateatrals: «cada nova classificació produeix un nou llibre». Poesia Brossa mostra, a través de publicacions, investigacions plàstiques, teatre, cinema, música i gestos dels quals va ser pioner, que la seva obra juga a trencar les convencions i els límits entre disciplines.