Felix Gonzalez-Torres. Política de la relació Passeig sonor per algunes de les obres de l'exposició

Les piles de Gonzalez-Torres són instal·lacions variables que comprenen tant la pila física de fulls de paper impresos com la seva animació gràcies a la interacció amb els visitants. “Untitled” (Republican Years) conté un dibuix abstracte en blanc i negre que suggereix un marc o una motllura semblant a una placa commemorativa, de manera que es pot considerar una mena de monument o d’antimonument. L’ús que fa Gonzalez-Torres del tema del monument és un dels subtemes clau que s’exploren a l’exposició.

Gonzalez-Torres va crear una sèrie de “retrats”, sovint d’amics o coneguts –com aquest d’Andrea Rosen, amic íntim seu, galerista i president de la Fundació de l’artista– o bé de col·leccionistes i institucions. La particularitat d’aquestes obres és que es tracta de “retrats” textuals. Compostos únicament d’una sèrie de dates i paraules clau, estan molt relacionats amb les seves altres obres amb enumeracions de dates.

La primera sala de l’exposició examina l’àmplia vessant política de la pràctica de Gonzalez-Torres en relació amb les nocions d’autoritat, judici i memòria/amnèsia. Són treballs interconnectats a través d’al·lusions indirectes a la cultura autoritària de l’establishment, al feixisme i el conservadorisme social, així com a la repressió de la comunitat gai i les actituds homòfobes, que tant es poden referir als Estats Units durant la crisi de la sida dels vuitanta i els noranta com al context espanyol, que va experimentar una repressió semblant sota el règim franquista i en anys posteriors.

Com en moltes altres obres de Gonzalez-Torres en què, amb objectes o materials molt senzills, produeix significacions tan diverses com expressives, “Untitled” (Loverboy), de 1989, consisteix en unes cortines de tela blava translúcida de dimensions variables. Aquí estan instal·lades a les finestres del museu i inunden d’una suau claror blavosa el passadís i l’accés a una de les sales. En l’obra de Gonzalez-Torres, el color blau s’ha associat amb un seguit de temes com ara l’amor i la bellesa, o la por i la revenja, i també fa referència a poetes queer com Langston Hughes.

“Untitled” (Blue Placebo) és una obra creada a partir d’una provisió conceptualment infinita de caramels embolicats amb paper blau que els visitants es poden emportar, de manera que es manté en un estat fluctuant mentre està exposada. El color blau assumeix diverses significacions temàtiques en el treball de Gonzalez-Torres. El contingut poètic i elegíac del seu art s’emfasitza formalment per mitjà del color blau, que en les seves peces sovint simbolitza l’amor i la bellesa, però també la por o la revenja.

Aquesta obra de Gonzalez-Torres presenta un ballarí que apareix sense previ avís i balla damunt una plataforma durant uns quants minuts, escoltant música en un dispositiu individual (originalment, un walkman). Gonzalez-Torres fa referències constants al cos dins la seva obra, tant a través de les seves inquietuds temàtiques com del cos de l’espectador, però aquesta és l’única peça que inclou l’actuació d’un performer.

Com bona part de la seva obra, les garlandes lluminoses de Gonzalez-Torres són instal·lacions adaptables que conviden el curador o propietari a col·locar-les en configuracions i llocs diversos. “Untitled” (America), de 1994, consistent en dotze garlandes lluminoses, és un dels seus treballs d’aquesta mena més ambiciosos. El fet que fos concebuda per a l’exterior posa en relleu com, en aquesta obra, l’artista pretenia redefinir el concepte de monument, potser apropant-lo a l’escenografia d’una reunió de veïns o una revetlla popular, convidant a fer comunitat i a la convivència.

Explora tots els recorreguts