Carlos Aires ha fet servir fustes procedents de les restes de pasteres i cayucos abandonats a les costes espanyoles. En concret, les ha anat a buscar en un cementiri de vaixells dea Cadis, on van a parar les embarcacions utilitzades per al transport il·legal d’immigrants. És així com l’espectador que camina damunt la superfície de fusta d’impecable geometria s’assabenta que aquesta s’ha construït amb les restes d’embarcacions il·legals amb què persones del continent africà han intentat, amb èxit o sense, fer realitat el somni europeu. Les qualitats formals de la peça enllacen d’una manera directa i material amb el drama humà que fa anys que es viu al Mediterrani. «No és gens fàcil assumir que et passeges com si res damunt un terra de fusta construït amb les restes de pasteres i cayucos del cementiri d’embarcacions per al transport il·legal més gran del món. Sobretot, perquè és insultantment bonic.» (Javier Díaz-Guardiola: «Meter la herida en el dedo», ABC Cultural, 14 març 2017) »

Xavier Miserachs va reunir el fons al llarg de la seva vida professional. Als anys setanta l’arxiu es va inundar i es van malmetre part dels materials. Cap a finals dels vuitanta, ell mateix va organitzar els negatius i els fulls de contacte amb l’ajut de la historiadora M. Dolors Tapias Gil. L’ordenació de l’arxiu resultant d’aquell procés s’ha mantingut fins a l’actualitat. Estructurat en  tres grans blocs compren 80.000 imatges fotogràfiques, documentació relacionada amb l’activitat professional de Miserachs i un conjunt de publicacions procedents de la biblioteca personal.

Com es formula el mite de la Mediterrània? Quan neix? Quins interessos serveix? Com s'ha anat transformant en les successives onades de la modernitat? A partir d'aquestes reflexions en clau històrica pretén explorar articulacions culturals possibles entre els països considerats de tradició cristiana i el món àrab i dibuixar alguns escenaris del nostre futur.

Costas Douzinas és professor de dret, director del Birkbeck Institute for the Humanities i vicerector del Birkbeck College de la Universitat de Londres. Ha escrit exhaustivament sobre filosofia legal i política, drets humans, estètica i teoria crítica. Entre els seus llibres podem destacar Postmodern JurisprudenceJustice MiscarriedLaw and PsychoanalysisThe End of Human RightsLaw and the ImageCritical JurisprudenceNomos and AestheticsHuman Rights and EmpireAdieu Derrida i The Idea of Communism (coeditat amb Slavoj Žižek). New Critical Legal Studies and The Philosophy of Human Rights es publicarà el 2011.

Per la seva sèrie de treballs en col·laboració portats a terme a Cadaqués i titulada Collaborations of Ch. Rotham, Dieter Roth i Richard Hamilton van enregistrar Canciones de Cadaqués, un doble vinil de set polzades a 45 rpm. El disc es va fer de la mateixa manera que les sèries de pintures i conseqüentment consta d’un original (Barks from Cadaqués) i un certificat (Hundelieder). En l’original els dos artistes s’encarreguen de les veus i l’acompanyament de guitarra, mentre que en el certificat, Chispas Luís, un gos de Cadaqués notable pel seu lladruc, contribueix en la secció vocal, embolcallat pels acords de guitarra de Hamilton i Roth.

Ariella Azoulay (Tel Aviv, 1962) és professora de cultura visual i filosofia contemporània al Programa d'Hermenèutica i Estudis Culturals de la universitat Bar-Ilan d'Israel. Autora de nombroses publicacions en hebreu i en anglès, com Death's Showcase: The Power of Image in Contemporary Democracy (MIT Press, 2001, guanyador de l'Infitiny Award for Writing de l'International Center for Photography), Once Upon A Time: Photography Following Walter Benjamin (Bar-Ilan University Press, 2006) i The Civil Contract of Photography (MIT Press, 2008), que examina la relació entre fotografia i ciutadania i la responsabilitat civil de l'espectador en contextos de desastres. També ha comissariat exposicions i ha escrit i dirigit obres audiovisuals.

Butts in seats: an experiment in re-creating the culture of cinema in Tangier

Yto Barrada va néixer a París el 1971 i es va educar a Tànger. Més endavant va estudiar història i ciències polítiques a la Sorbonne de París, i fotografia a l'International Centre of Photography de Nova York. Recentment ha exposat fotografia i vídeo a Art Dubai, al Fowler Museum (Los Angeles), al MoMA (San Francisco i Nova York), al Jeu de Paume (París) i el 2007 a la Biennal de Venècia. El 2006, Barrada va ser guardonada amb el primer Ellen Auerbach Award a Berlín i va ser seleccionada per al Deutsche Boerse Photography Prize. Ha publicat A Life Full of Holes - The Strait Project (Autograph ABP, 2005). És cofundadora i directora artística de la Cinémathèque de Tànger.

Son[i]a #98 Fareed Armaly
04.03.2010

El cicle de cinema "Tawfik Saleh" presenta una selecció de l'obra del cineasta egipci, representant de la intel·lectualitat àrab moderna i anticolonial, realitzada per l'artista nord-americà d'origen palestí Fareed Armaly, que està preparant un documental sobre la pel·lícula més influent de Saleh, "Al-makhdu'un", de 1972.

Reconstituir el desordre d’una possible ciutat. Utilitzar la maqueta no com un element de projecte sinó com una representació d’alguna cosa que ja existeix.
Jordi Colomer