Medi ambient Sostenibilitat de la vida i corresponsabilitat
"Hi ha molt a conservar i això que conserves pot ajudar a reconfigurar un ordre social que sigui a la vegada just i que estigui dins dels límits del nostre planeta".
Emilio Santiago Muiño
Treballant simultàniament en àmbits com l'acadèmia, els moviments socials i les polítiques públiques, les tesis d'Emilio Santiago Muiño (Ferrol, 1984) analitzen i promouen processos socials de transició cap a la sostenibilitat ecològica. Muiño basa les seves recerques en l'evidència d'una progressiva carestia energètica que farà que en poques dècades les societats occidentals hàgim d'aprendre a viure amb menys. Lluny de la tristor, això concedeix una finestra d'oportunitat històrica per tal de promoure un reenfoc de la vida quotidiana, desarborant la pulsió de consum del neoliberalisme i imaginant una nova cultura, basada en valors com ara les atencions mútues, l'estabilitat vital o l'activitat física intervinguda per un esforç satisfactori. Es tracta, en paraules del propi Muiño, d’“empobrir-se per no matar”, de caminar des del desig més que des de la por, per tal d’evitar l'emergència d'un feixisme de recursos mobilitzat per la competència, l'avantatge geopolític i el saqueig de béns materials cada vegada més escassos.
"La meva intenció en aquesta sèrie de treballs és apropar-me a la natura i als fenòmens físics. Tenen a veure amb la percepció, alguns intenten aconseguir informació nova, altres recreen artificialment les lleis físiques." Àngels Ribé
Les accions d’Àngels Ribé se serveixen del propi cos i de l’espai com a elements de recerca i experimentació. En moltes d’elles, enregistra fenòmens naturals i provoquen un xoc entre natura i acció humana. A partir d’aquí, la seva producció ha mostrat un interès creixent pels comportaments mentals i els mecanismes de la percepció.
Fina Miralles. Soc totes les que he sigut planteja una aproximació al treball d’aquesta artista a través d’algunes de les seves accions, fotografies, instal·lacions i pintures. La reflexió sobre la natura i l’artifici no només subverteix les convencions de la nostra relació amb l’entorn on vivim i ens desenvolupem com a individus; també ens fa replantejar la noció del que és artístic, de quins són els valors que sustenten l’art i d’allò que li confereix sentit.
Núvol és aigua i aire,
Pluja és aigua i aire,
Llamp és foc, núvol i aire,
Ocell és aire, terra i aigua.El núvol, quan deixa de ser
núvol, és pluja,
La pluja, riu, el riu és mar,
el mar és núvol.Fina Miralles. Quadern de treball, núm. 1
Comencem a caminar. Un pas, dos passos, tres passos mirant a terra... i algunes sorpreses. Aquesta app tracta de les plantes aliades, les nostres amigues que curen, nodreixen i equilibren, i que van emergir de l’asfalt de la ciutat durant la pandèmia. Algunes ja hi eren i no ens en vam adonar, d’altres segueixen sent-hi i ara aprenem a reconèixer-les.
Aquest recorregut és una acció que es pot fer individualment o en grup. La ruta de les plantes “Aliades” és una activitat autònoma que contempla, a través d’una nova mirada, els esforços de supervivència d’un ambient soscavat per obres i construccions en una ciutat viva. En aquesta activitat tenim la missió de posar en relleu aquests petits rastres de cura, coneixement i connexió entre nosaltres i la natura.
Des de la confluència de l'ecologisme i el feminisme, Yayo Herrero ens recorda que som éssers ecodependents i interdependents i que la nostra vida està instal·lada en els límits: límits vinculats tant a la vulnerabilitat i caducitat dels nostres propis cossos, com a la vida en societat, a l'escassetat de recursos naturals, al canvi climàtic, a l'extinció de la biodiversitat o a la contaminació atmosfèrica. Per això, Yayo Herrero reclama l'acció conjunta d'institucions, moviments socials i ciutadania per tirar endavant nous models de societat sostenibles i corresponsables en els quals es redefineixin les nocions de producció i treball amb propostes “viables en el biofísic i justes en el socioeconòmic”.
Aquest llibre relata la manera en què el recurs als combustibles fòssils com a font primària d’energia de la Revolució Industrial i la irrupció de la física termodinàmica a mitjans del segle XIX es van acompanyar amb una sèrie d’imaginaris culturals que van instituir una cosmovisió productivista en la relació entre la humanitat i la natura.
El llibre descriu les repercussions que els imaginaris fòssils i energètics han tingut en diverses disciplines científiques i en les pràctiques culturals durant els últims dos segles, i aborda de manera crítica la seva vigència en el context del neoliberalisme i la crisi ecosocial en curs.
Recorregut pel Raval per observar les cotorres, els seus nius i altres punts d’interès. Durant el camí es durà a terme una presentació ficcional-investigativa sobre alguns individus-ocells que hi ha a la ciutat. En la investigació del grup d’estudis de les cotorres urbanes s’han trobat missatges i registres d’una ornitòloga que va viure el confinament observant els canvis de la fauna urbana de Barcelona.
Aquest recorregut proposa al públic un passeig pels voltants del MACBA per observar i escoltar les espècies d’ocells urbans des de la mirada d’aquesta experta. En els 6 punts en què es farà parada també es podrà experimentar una altra temporalitat dels paisatges construïts.
A Petroli volem abordar la manera en què la col·lisió contra els límits biofísics del creixement econòmic, a la qual ens consta que ens estem dirigint acceleradament des dels anys setanta i que no hem sabut revertir, ha trobat en l’energia i, concretament, en els combustibles líquids el seu primer gran punt d’impacte, encara que no és l’únic ni el més important.
Al seminari s'entrecreuen quatre rutes d’exploració teòrica i política: el diagnòstic precís de la nostra extralimitació; el debat sobre el futur del creixement econòmic; la dissolució dels règims polítics i de producció de subjectivitats propis del postfordisme; i el mapeig de formes embrionàries que prefiguren relacions ecosocials adaptades a un món sense energia fòssil.
Com a institució pública, el MACBA ha treballat sempre en l’optimització de processos i la gestió eficient dels recursos. Des del 2017, a més, hem incorporat la sostenibilitat mediambiental i la responsabilitat social com a prioritats en la producció i el desenvolupament de la nostra activitat.
El compromís amb el medi ambient, un dels eixos del projecte de responsabilitat social del museu, es materialitza en un sistema propi de gestió ambiental, que desenvolupa una àmplia bateria de mesures per disminuir l’impacte negatiu de la nostra activitat sobre l’entorn, amb l’objectiu de ser un museu més sostenible, conscienciar la societat i frenar el canvi climàtic.