Lectures d'estiu
Una selecció de textos de Lisa Le Feuvre, Katarina Pierre, Hèctor Parra, Tom McCarthy, Eugeni Bonet, Hans Magnus Enzensberger, Angela McRobbie, Josep M. Martí Font, Georges Didi-Hubermann i Paul B. Preciado.
Lisa Le Feuvre i Katarina Pierre: Dentro / Fuera
Lisa Le Feuvre i Katarina Pierre, les comissàries de l'exposició Nancy Holt / Inside Outside en el Bildmuseet de Umeå (Suècia) en 2022, van mantenir a la tardor de 2021 una conversa entorn de l'obra de Nancy Holt en relació amb el temps, la ubicació i la peremptorietat cultural. Aquesta conversa s'ha reformulat i adaptat per a aquesta publicació.
Hèctor Parra: De l’energia creadora a la conformació d’un espaitemps escultòric. La tensió musical en l’obra de Jaume Plensa
«Perquè una ment creativa és una ment que escolta i acull amb dolor i patiment, però també amb plaer, els conflictes i les contradiccions internes pròpies de la condició tràgica de la nostra espècie.»
Tom McCarthy: Allò que va dir el tro. Quatre meditacions breus en què no s’esmenta Christian Marclay ni una vegada
«Les taules es trenquen; les coses s’uneixen d’una manera diferent, les línies es refan. Això és alhora llei i destrucció de la llei.»
«Per a William Burroughs, el llenguatge era un virus; per a Kathy Acker, era una cosa clavada al cos; per a tots dos, una cosa que es podia estripar i recombinar per destruir els sistemes de control de la terra.»
«Les paraules són armes.»
Hans Magnus Enzensberger: El buit perfecte. El mitjà de comunicació «zero» o per què no té sentit criticar la televisió
«A l’usuari dels mitjans de comunicació se’l presenta fonamentalment com una víctima indefensa, i als programadors de televisió, com uns éssers pèrfids i astuts.»
«Quan la concentració arriba al punt màxim, ja no es pot distingir de la desconnexió mental –aquesta veritat es desprèn de qualsevol llibre de butxaca esotèric–; i, a la inversa: la distracció extrema dona pas a un estat hipnòtic.»
Eugeni Bonet: La pantalla bien servida: la nutrición audiovisual
«Los ritos de la mesa son también un pretexto para abordar las relaciones humanas, sea en una escala íntima, familiar o coral.»
«La cultura del bienestar y de la abundancia, con todas las desigualdades y vilezas que subsisten, delimita por tanto la ebullición mundana de los motivos alimenticios en una pluralidad de expresiones de creación y consumo ocioso.»
«Los hábitos y conflictos de la nutrición, trasuntando los más amplios de la vida en sus escenarios cotidianos, llevan a la pantalla las emociones, cavilaciones y transgresiones que rodean a la fisiología del paladar y su proyección social, cultural y estética.»
Angela McRobbie: Industria cultural
«El trabajo creativo parece actuar, tal como sucedía en el pasado, aunque fuera solo para unos cuantos escogidos, como válvula de escape del tedio y la monotonía del trabajo normal y corriente.»
«Nadie puede permitirse el lujo de aparentar que no es excepcional, que no es muy trabajador, que no tiene un auténtico talento.»
«El índice de visibilidad del éxito ha dado auge a la invisibilidad del fracaso; las personas sencillamente desaparecen del escenario en el que estaban.»
Josep M. Martí Font: La fabricació americana de l’artista participatiu Miralda
«La ciutat bull d’iniciatives, s’hi respira llibertat i es viu amb la sensació que tot és possible, que no hi ha línies vermelles que no es puguin creuar.»
![Quaderns portàtils 25. Pobles exposats, pobles figurants [Publicació]](https://img.macba.cat/public/styles/large/public/imagenes/archivo/documento_archivo_A.HIS.02735.jpg?itok=YV8G5DpM×tamp=1577062121)
Georges Didi-Hubermann: Pobles exposats, pobles figurants
«El problema es planteja encara avui: ¿com es pot filmar dignament els que no tenen nom, els que d’entrada no tenen cap altra veu que la del crit del sofriment o de la revolta? ¿Com és possible acostar-se als no-actors, mirar-los als ulls, escoltar-ne les paraules i respectar-ne els gestos?»
Paul Preciado: El membre fantasma. Carol Rama i la història de l'art
«El que s'hauria d'haver dit de Carol Rama mai es va dir en el seu moment.»
«Es necessari desfeminitzar, desfolkloritzar, desfetitxar, despatologitzar i despornografiar a Carol Rama.»
«Durant els noranta, quan Carol Roma busca un lloc d'identificació no recorre a figures de la feminitat, sinó a la figura de l'animal malalt afectat per l'encefalopatia espongiforme bovina: la mucca pazza.»
«“La vaca boja soc jo”, afirma, i afegeix, de forma inesperada “i això m'ha fet gaudir molt, moltíssim.”»