Gènere, raça i classe Les teories postidentitàries

Des del final dels anys vuitanta, Krzysztof Wodiczko crea artefactes per a immigrants i persones sense sostre que funcionen com a eines de supervivència i comunicació. Als anys noranta, influït per la seva estada a París, va realitzar nous projectes centrats en els col·lectius d’immigrants extracomunitaris a Europa.

El xenobàcul (Alien Staff) és un artefacte la funció del qual és donar veu a l'immigrant i apropar la seva història als ciutadans. Explotant els codis de l’etnografia i la ciència ficció, l’Alien Staff fa evident que un canvi de percepció pot afavorir una actitud més respectuosa envers l’altre i propiciar el diàleg entre els individus.

Amb Íntimo y personal, Esther Ferrer proposa el lliure mesurament del cos. Amb l’amidament del cos com a metàfora de la impossibilitat de l'objectivitat, Esther Ferrer desplaça la funció de l'artista i es limita a actuar com a simple suport de la seva pròpia caducitat.

Es una acció que pot ser realitzada per qualsevol que hi estigui disposat i per això l'acompanya amb unes instruccions fetes per la pròpia artista per a l'execució de la performance.

El 12 de maig de 2005 Angela Davis va donar una conferència i un seminari al MACBA, coincidint amb la publicació en castellà de la seva obra Dones, raça i classe que s’ha constituït en obra de referència en l’àmbit dels estudis feministes i de raça.

Angela Davis activista i teòrica política, va aprofitar l'ocasió per a afirmar un nou programa feminista basat en una aliança transversal que critica les exclusions de raça, gènere, classe i sexualitat, i que Davis es planteja com un projecte d'emancipació col·lectiva.

El 1990, després d'un llarg període de resistència per part de diversos moviments anti-apartheid, el govern del Partit Nacional –defensor del segregacionisme–, va donar un primer pas cap a la negociació abolint la prohibició del partit del Congrés Nacional Africà i altres organitzacions polítiques d'esquerres, i alliberant Nelson Mandela després de vint-i-set anys a la presó. La legislació de l’apartheid va ser substituïda gradualment dels textos estatutaris, i es van dur a terme les primeres eleccions multiracials el 1994. El Congrés Nacional Africà va guanyar amb una gran majoria.

Entre 1999 i 2002, Goldblatt va realitzar sèries fotogràfiques que s'emmarcaven en un projecte més ampli, Johannesburg Intersections, en les quals mostra els nous barris residencials de l'alta societat sud-africana construïts als afores de Johannesburg, en contrast amb la pobresa de les barriades properes.  A la sèrie Monte Casino from the North (2001) l’artista ens mostra, en unir les cinc fotografies que la formen, una imatge panoràmica d'aquest gran complex de luxe que recrea una antiga vil·la toscana.

Goldblatt centra una d'aquestes sèries a Dainfern, un complex de luxe construït als afores de Johannesburg i situat molt a prop de l'assentament Zewenfontein.

L'obra explora la relació entre la sexualitat i l'economia, i se centra en els treballadors masculins del sexe en aquest moment a Barcelona. Mostra les ansietats dels treballadors del sexe i dels seus clients, relacionant les necessitats econòmiques dels anomenats “chaperos” amb les necessitats individuals dels seus “clients”. Des d'una perspectiva no moralista, insinua l'existència de poesia i tensions socials entre aquests dos grups de persones que formen la base de l'ofici més vell del món, encara que en aquest cas ens centrem exclusivament en el món homosexual masculí.

Aquesta videoinstal·lació, encarregada i produïda pel MACBA, es va idear i es va realitzar durant l'any 2003 per formar part de la nostra exposició Dias & Riedweg. Possiblement parlem del mateix.