Feminisme(s) a la Col·lecció MACBA L’art com a peça clau, activadora de consciències i d’agència col·lectiva
Anni Albers, Katalin Ladik, Sílvia Gubern, Mireia Sallarès i Cabello/Carceller com alguns exemples dels diferents feminismes viscuts al llarg del temps
Si primer van ser les sufragistes històriques, focalitzades a universalitzar el dret a vot; als anys seixantes es va articular una segona onada de feminisme entorn al Women’s Lib, que va treballar per la igualtat en àmbits com la sexualitat i el dret a l’avortament, però també la família i el treball. Ja als norantes, una tercera generació va impulsar l’anomenat feminisme de la diferència, centrat en la micropolítica i en nocions com classe i ètnia. Avui es parla d’una quarta onada, que posa l’accent en la pluralitat: des del postfeminisme, el feminisme postcolonial o el feminisme queer. En uns i altres l’art ha estat una peça clau, activadora de consciències i d’agència col·lectiva. Us convidem a conèixer artistes com Anni Albers, que ja als anys vint, va treballar amb altres dones de la Bauhaus enfront el patriarcat de la institució artística. També Katalin Ladik i Sílvia Gubern, que als setantes i vuitantes van fer visibles greus mancances en el món de l’art i la imatge. Ja més cap aquí, Mireia Sallarès ha creuat nocions com sexualitat i subalternitat; i Cabello/Carceller ha contribuït a desactivar mecanismes antics entorn del binarisme de gènere. Són alguns dels feminismes de la Col·lecció MACBA, que pots seguir explorant.
Anni Albers
Inconformista d'esperit, es va rebel·lar contra la seva posició acomodada per iniciar la seva carrera a la prestigiosa i avantguardista escola Bauhaus de Weimar, on va arribar a dirigir el taller tèxtil el 1931. Anni Albers es considera una autora clau en la redefinició de la figura de l'artista com a dissenyador. Va intentar implantar la idea que l'art era democratitzador i que calia eliminar la separació entre art i disseny.
Katalin Ladik
Amb una educació bilingüe en hongarès i serbi, la seva activitat literària i artística està molt relacionada amb la renovació de l'avantguarda iugoslava de finals dels anys seixanta i setanta, on hi havia una escena artística amb un major grau de llibertat i tolerància que en altres països de l’Est. Destaca també el fort component feminista del seu treball polifacètic. Més que distingir entre disciplines literàries, musicals, escèniques i visuals, l’obra de Ladik gira a l’entorn del cos, la veu i l’experimentació fonètica i poètica.
Silvia Gubern
Formada a l’Escola de disseny Elisava, va ser pionera a finals dels anys seixanta de l’art conceptual a Catalunya. Va formar un nucli actiu amb artistes com Jordi Galí, Antoni Llena i Àngel Jové, amb els quals va presentar propostes pobres i efímeres i també accions al Jardí del Maduixer, la casa que compartien a Barcelona, referència obligada com a punt de partida del conceptualisme a l’Estat espanyol. Als noranta va abandonar la producció visual per centrar-se en altres àmbits creatius com l’escriptura automàtica.
Mireia Sallarès
Mireia Sallarès utilitza el vídeo com una via d’investigació antropològica i sociològica, però també com un instrument narratiu capaç de produir relats a partir de la complexitat de la realitat. Amb un clar compromís polític i social, les seves obres posen l’accent en col·lectius de dones i en històries reals de persones d'arreu del món.
Cabello/Carceller (grup d'artistes)
Helena Cabello i Ana Carceller treballen conjuntament des del 1992. El seu treball utilitza la instal·lació, la performance, el vídeo, l’escriptura i el dibuix per qüestionar els modes hegemònics de representació en les pràctiques visuals i oferir alternatives crítiques. La construcció social de la identitat i les polítiques sexuals i de gènere es troben entre els seus temes d’interès.