Espai públic
Aquest recorregut recull un conjunt d'obres de la Col·lecció que s'han fet amb la intenció d'exposar-se a l'espai públic.
"Si ho jutgem pel nombre de referències a l'espai públic que trobem en el discurs estètic contemporani, el món de l'art es pren la democràcia seriosament."
Rosalyn Deutsche: Agorafobia (Quaderns portàtils, núm. 12)
Continguts
El mural que Haring va fer a Barcelona va néixer d’una manera gairebé fortuïta. Quan va tornar de Madrid el 1989, Haring es va trobar amb la seva amiga Montse Guillén, gastrònoma i restauradora instal·lada a Nova York, que li va suggerir la possibilitat de fer alguna intervenció a Barcelona en relació amb la sida. Haring va acceptar amb la condició de poder triar el lloc. I va optar per una plaça al cor del Raval, que aleshores encara es coneixia com a Barri Xino i que estava força degradat.
Com explica el seu autor, el fotògraf, historiador i assagista Allan Sekula: "El punt de partida va ser una fotografia que es va fer al mar de Màrmara a Istanbul després del Nadal de 1999. Un únic treballador, encorbat com un dels camperols de Bruegel, retira la runa amb una pala amb el vaixell enfonsat al seu darrere. Se'm va ocórrer fer una sèrie de fotos basades en aquesta imatge singular".
Habituat a centrar els seus treballs en el mar, Sekula ha partit de la imatge d’un naufragi i ha retratat oficis a punt d’extingir-se en diferents llocs del planeta.
Un escenari singular de la transformació de l'espai públic que s'està produint a les ciutats occidentals ha estat Barcelona. La seva política urbanística dels anys vuitanta, orientada cap a l'espai públic, va culminar en les transformacions propiciades pels Jocs Olímpics l'any 1992 i va donar lloc a l'expressió de model "de Barcelona". Des de llavors, no obstant això, Barcelona s'ha enfrontat a importants canvis en els valors polítics que han donat lloc al nou espai metropolità.
David Harvey i Neill Smith exposen en aquesta publicació la realitat contradictòria i ambivalent de l’urbanisme globalizat.
Les fotografies de Xavier Ribas disseccionen els processos de transformació de les metròpolis contemporànies i les formes de vida i habitabilitat que aquests canvis generen.
“Per mi, l’evocació de la perifèria eren les imatges de la infància, de l’espai, del jugar al carrer. Per exemple, els meus cosins vivien al carrer Entença i al carrer Casanoves. Ells no jugaven mai al carrer. Anaven de l’escola al club, del club a música, de música a casa.”
Xavier Ribas
Situada de manera permanent sobre el pòdium que hi hadavant la façana del MACBA, a la plaça dels Àngels de Barcelona, La ola de Jorge Oteiza s’ha convertit en una icona d’aquest edifici construït per l’arquitecte Richard Meier.
"Jo pretenc ocupar un espai amb harmonia" ens diu Oteiza, autor de "La ola", obra situada de forma permanent davant de la façana del MACBA.
Entrevista a Benet Rossell en relació amb el documental "Cerimonials". Film documental sobre festes i rituals realitzats per Miralda, Joan Rabascall, Dorothée Selz i Jaume Xifra.