Les nocions de treball, ocupació, producció, contractació o sou estan experimentant transformacions contínues en el si de les nostres societats neoliberals, postcolonials i digitals. Aquestes transformacions afecten directament la sostenibilitat de la vida i la nostra salut física i mental. Per aquesta raó, cal repensar noves formes d’associacionismes, comunalismes i activismes que ens ajudin a combatre la precarització de la vida.  

Recuperem aquí una sèrie de publicacions del MACBA, així com un podcast, en els que els següents autors aborden el tema: Jonathan Crary a Quaderns portàtils #8, Devine Fore dins el llibre d’assaig Los nuevos productivismos, María Ruido al podcast de RWM Estat del malestar, Andrea Fraser a la seva publicació De la crítica institucional a la institución de la crítica, César Rendueles dins l’assaig Comunismos por venir; o Daniel Spaulding com un dels autors de la publicació Charlotte Posenenske. Work in Progress.

Quaderns portàtils #8. On the Ends of Sleep: Shadows in the Glare of a 24/7 World. Jonathan Crary

«El son és una afirmació irracional i inacceptable de la possible existència de límits i llindars imposats per éssers humans a les forces suposadament irresistibles de la modernització. Una de les obvietats conegudes del pensament crític contemporani és que no hi ha fets inalterables de la natura —ni tan sols la mortalitat, segons alguns. Insistir en el contrari, per creure que hi ha característiques “essencials” que distingeixen els éssers humans de les màquines és, segons ens diuen, ingenu i nostàlgic. Què importa —molts insistiran— si els nous fàrmacs podrien permetre a algú treballar dret cent hores seguides? Un son flexible pot oferir més llibertat personal, la possibilitat de personalitzar la pròpia vida en funció de necessitats i desitjos especials? Dormir menys es traduirà en més possibilitats de “viure la vida al màxim”?»

Anar al text    Saber més de la publicació

Devin Fore «Arbeit sans phrase», dins de la publicació Los nuevos productivismos

«Ehrenburg explica que la mudesa dels treballadors no és simplement el resultat de l’estrèpit eixordador de la fàbrica, ja que romanen en silenci fins i tot quan ja han deixat el lloc de treball. Tampoc a casa seva tenen res a dir. “No conversen entre ells. A poc a poc se’ls obliden les paraules, paraules tendres i flonges com la llana de les ovelles o els terrossos de terra d’un camp acabat de llaurar.” Aquest mutisme prolifera fins a abastar tots els aspectes de les seves vides. Amb el resultat següent: “Sembla que [el treballador] ha oblidat la parla”.»

 

Saber més de la publicació

Son[i]a #290. María Ruido
11.06.2019

María Ruido Estat de malestar

«Començo a pensar com ens emmalalteix la feina, com la feina ens porta a uns límits d’esgotament, d’estrès i d’ansietat. Començo a parlar amb amics sobre com estem, i tots estem malalts. Estem estressats, estem angoixats, estem deprimits. Els qui tenim feina, en tenim massa, amb uns sous ridículs. Treballem moltíssim, també, perquè cal mantenir una vida caríssima per a la qual sempre estem pagant coses. Els qui no tenen feina estan angoixats perquè no en tenen. El jovent està angoixat perquè el seu horitzó és… Estan vençuts per endavant; a mi em causa moltíssima pena i angoixa. Hi ha dos vessants: el cinisme i algú de vint anys que ja està vençut per endavant. Comences a parlar i t’adones del malestar en què vivim. Aleshores començo a pensar en un estat que és el contrari a l’estat del benestar.»

Escoltar a RWM

«Visites guiades. ‘Oi que és un lloc meravellós?’», dins de la publicació Andrea Fraser: De la crítica institucional a la institución de la crítica

«En el context dels règims econòmics neoliberals el museu d’art apareix com un lloc privilegiat per avaluar la precarització de la feina. A través de les representacions de l’art i dels artistes, de l’arquitectura i els arquitectes, de la flexibilitat, l’espontaneïtat, els productes a mida, les relacions individualitzades de producció i, fins i tot, la inseguretat mateixa es presenten com a valors positius, com a fonts de creativitat, dinamisme i creixement. Els productes de la retallada de poders es transformen en promeses de llibertat i plaer mai imaginats.»

Saber més de la publicació

César Rendueles «MALES NOTÍCIES: MATERIALISME. Apunts per a una reformulació praxeològica del programa materialista», dins de la publicació Comunismos por venir

«Un dels casos més escandalosos és la moda recent de les revistes de tendències d’inventar neologismes i girs estètics per dotar d’un aire cool la pobresa i la precarietat: nesting (quedar-se a casa el cap de setmana), travacances (no marxar de vacances), wardrobing (comprar roba i tornar-la un cop usada), job sharing (feines infrapagades a temps parcial), sinkies (parelles que no es poden permetre tenir fills), coliving (haver de compartir pis per manca de recursos)…»

Saber més de la publicació

Daniel Spaulding «Desobrar a Posenenske», dins del catàleg Charlotte Posenenske: Work in Progress de Charlotte Posenenske

«El fet insòlit d’aquesta retirada és el que menà Posenenske a una altra vocació —la sociologia de la feina— que va encoratjar gairebé amb la mateixa resolució i que, vista avui, posa llum sobre la seva activitat fins al 1968. Perquè el cert és que un dels trets més característics de les seves escultures és que impliquen feina. Van involucrar la tasca intel·lectual de l’artista en el disseny de la Sèrie D i la Sèrie E, així com la tasca dels fabricants encarregats de la seva construcció material. Però també els espectadors del seu art, o els participants, treballen.»

Saber més de la publicació