Campceptualismes Teoria queer i filosofia del gènere
Un recorregut per alguns dels materials que giren entorn la teoria i feminisme queer i la filosofia de gènere.
El MACBA, a través del PEI i davant de la proliferació d'estètiques de la identitat i inflació de polítiques institucionals de gènere, apel·la a narratives postidentitàries que desplacin els discursos hegemònics sense re-naturalitzar la identitat sexual, de gènere, racial o nacional. Narratives frontereres que se situen a les zones de contacte, als espais híbrids. A diferència de les polítiques de gènere i d'identitat feministes, gais i anticolonialistes que estableixen oposicions binàries entre masculinitat i feminitat, heterosexualitat i homosexualitat, colonitzadors i colonitzats, reservant al segon element del binomi el lloc de "exterioritat" política, moral i fins i tot metafísica respecte als seus dominadors, les teories postidentitàries conceben el sistema sexe-raça-capital com un entramat de forces en les quals no caben exterioritats de cap mena.
Continguts
Aquest seminari qüestiona la historiografia feminista, gai, lesbiana i queer anglosaxona, els seus conceptes centrals i les seves temporalitats, i els confronta amb la producció micropolítica del sud i dels contextos dictatorials, postdictatorials i postcolonials, des d'Amèrica Llatina fins a l'Estat espanyol.
Dirigit per Beatriz Preciado amb la participació d'Aimar Arriola, Alex Brahim, Max Jorge Hinderer Cruz, Miguel A. López, R. Marcos Mota, Alicia Navarro, Fernanda Nogueira i Marc Siegel
Radicalizando los instrumentos teóricos elaborados por Foucault, Derrida, Lacan, Beauvoir o Wittig, Judith Butler propone a finales de los 80 una de las lecturas filosóficas más incisivas sobre la identidad de género y sexual. El género lejos de ser una verdad anatómica o psicológica aparece en su clásico El género en disputa como un ficción cultural, como el efecto performativo de una repetición estilizada de actos que acaban naturalizándose y produciendo la ilusión de sustancia. Esta definición inédita provocará lo que hoy podemos considerar como un "giro performativo" en los estudios feministas cuya potencia crítica afectará a dominios tan distantes como la teoría poscolonial, los estudios visuales o el análisis literario.
En aquest número es reflexiona sobre com es pot ressituar la singularitat de la modernitat artística de l'Estat espanyol, lligada als avatars sociopolítics del segle passat; com es pot continuar esquerdant l'oposició entre estètica i política, de manera similar a la forma en què la teoria feminista va incidir en la ruptura de codis que s'expressen en dominació i supremacia; i de quina manera la crítica feminista, que juntament amb la institucional va articular les relacions entre patriarcat, capitalisme i producció del coneixement, negocia amb la institució art, poc permeable a les transformacions i orientacions epistemològiques dels feminismes.
El mes de novembre de 1999, Juan Vicente Aliaga va ser convidat al MACBA a fer-hi una conferència, en el context del seminari Art i acció. Entre la performance i l'objecte, 1949-1979, amb el títol "Sexualitats i política en la performance contemporània". Publicat prèviament en la revista valenciana Debats, Quaderns Portàtils recupera el text en una versió revisada i actualitzada que porta per títol "Terreny de lluita. L'impacte de la sexualitat i l'empremta de la sida en algunes pràctiques artístiques performatives".
Els anys vuitanta s'han caracteritzat com la fi del període revolucionari que havia sacsejat Occident des del Maig del 68: l'ocàs dels moviments d'emancipació social havia donat pas a un consens democràtic neoliberal, en el qual el creixement econòmic substituïa l'oposició ideològica. Tanmateix, lluny d'aquest estereotip, els vuitanta van ser un moment sense precedent d'intensitat no sols en la gestió biopolítica del cos i de la sexualitat, sinó també en la invenció de noves estratègies de lluita i resistència.
A la fitxa d'activitat d'aquest seminari es troben disponibles els àudios de les ponències de Cristophe Broqua, Cynthia Patton i Michel Feher.
Davant la temptació de sucumbir a una ecologia sentimental o una antropologització d'allò animal, Deleuze i Derrida van invitar a pensar-hi com a fenomen anòmal i liminar, més que no pas fronterer. En aquesta perspectiva, el seminari es proposa reobrir la qüestió de l'animalitat i del que és monstruós a la cruïlla entre pensament i pràctiques artístiques i en el si d'una indagació sobre la identitat (ja no idèntica ni substancial) i allò comunitari. Planteja igualment una interpel·lació sobre el paper que han tingut l'animalitat i la monstruositat com a dispositius d'alterització i marginalització de determinats col·lectius.
Fons #01 presenta un recorregut per la trajectòria d'Esther Ferrer, a través de converses amb l'artista, amb comentaris sobre les seves obres Íntimo y personal i Silla Zaj, que formen part de la Col·lecció MACBA.
Qui s'interessi per les qüestions de gènere, raça o classe no podrà mantenir-se al marge de les provocatives tesis que presenta la pensadora índia Gayatri Chakravorty Spivak en aquest text, que ha suscitat un dels debats més encesos fins ara. Manuel Asensi Pérez l'ha traduït i l'ha acompanyat d'un aparat crític que fa accessible al lector un text sovint críptic.
Elements per una historiografia postfeminista de l'art contemporani
La relació entre art, feminisme i micropolítiques sexuals s'ha convertit, en els darrers anys, en un dels eixos a partir dels quals s'estan duent a terme relectures incisives de la historiografia dominant de l'art. Al rescat crític de figures com Adrian Piper, Judy Chicago, Nicole Eisenman, Katharina Sieverding, Esther Ferrer, Cosey Fanni Tutti, Jürgen Klauke, Carlos Leppe i Ocaña, cal afegir la proliferació d'exposicions col·lectives que, partint sovint de la genealogia nord-americana, intenten narrar altres històries i retre compte d'altres mirades. Però com s'entén aquesta inscripció institucional tan sobtada? Es tracta d'una recuperació despolititzadora o d'una ocasió de repolititzar les narracions hegemòniques de la història de l'art? Quina és la relació de les polítiques d'identitat feminista, gai i lesbiana amb aquests proyectes historiogràfics?
El taller-seminari pretenia proporcionar una cartografia de textos, d' instruments d'anàlisi i de models conceptuals per entendre les transformacions del feminisme, les de les teories queer i transgènere, i també les de les actuals polítiques minoritàries. Es tracta de rastrejar les pràctiques discursives contrahegemòniques que intenten desplaçar els sabers dominants sobre la identitat. El taller-performance, invertint la relació tradicional entre estètica i política, té per objectiu explorar corporalment i col·lectivament les tècniques de producció performativa de la identitat sexual, de gènere, però també racial o de classe.
A partir del final dels anys noranta, diferents actors i actrius porno francesos comencen a produir les seves pròpies pel·lícules i a elaborar reflexions crítiques sobre la seva pràctica pornogràfica, i donen lloc a una manera inèdita de representar la sexualitat, que, reprenent l'expressió d'André Bazin, es podria denominar nouvelle vague porno. Aquests autors difícils de classificar únicament com a pornògrafs o com a cineastes, aposten per una nova política de la mirada inspirats per la literatura trash, per Baudelaire, Bukowski i Lydia Lunch, les pel·lícules de terror, la cultura punk-rock i gòtica, els moviments feministes americans «prosex» i la crítica de la pornografia tradicional d'Annie Sprinkle.
La dècada dels noranta va representar una eclosió de discursos crítics sobre la construcció del gènere, la sexualitat i la raça. Teresa de Laurentis i Donna Haraway, fent servir la noció foucaultiana de biopoder, redefineixen la representació cinematogràfica, artística i científica en termes de tecnologies del gènere. Haraway utilitza la metàfora del ciborg (nom que Mandred Clynes va donar el 1960 a una rata de laboratori a la qual s'havia implantat un sistema de control cibernètic) per indicar que els nostres cossos i les nostres identitats de gènere, de raça i sexuals són producte de complexes tecnologies biopolítiques. Les criatures postmodernes som sistemes culturals tecnovius.
AL CARRER recorre diferents espais de Barcelona, que durant els anys 70 van servir de plataforma de trobada, discussió i producció col·lectiva independent. Bars, tallers, pisos i d'altres racons que van funcionar com a zones de debat polític actiu i en alguns casos com a petites comunes de treball al voltant de fanzins i revistes com "El Rrollo Enmascarado" o "Ajoblanco". Reconstruïm així les experiències llibertàries, homosexuals i underground de la Barcelona del tardo-franquisme i la "transició-transacció" (segons l'expressió de Bernat Muniesa), en un moment en què el terme "carrer" es va viure com un escenari festiu, popular i polític.
El MACBA va proposar una sèrie de seminaris –de gener a març de 2009- dins del context del Programa d'estudis independents (PEI) com a espai discursiu per a analitzar l'impacte de les diferents teories feministes i queer en les pràctiques artístiques de les últimes dècades en l'Estat espanyol.
Cadascun d'aquests seminaris va actuar de monogràfic al voltant de qüestions com la relació entre conceptualisme i feminisme, els diversos activismes homosexuals entorn de les polítiques identitàries i de visibilitat, així com dels espais de resistència dins de la producció discursiva i expositiva estatal.
El Son[i]a entrevista a Beatriz Preciado, professora del PEI i responsable del taller L'art després dels feminismes.
Radicalitzant els instruments teòrics elaborats per Foucault, Derrida, Lacan, Beauvoir o Wittig, Judith Butler proposava al final dels anys vuitanta una de les lectures filosòfiques més incisives sobre la identitat de gènere i sexual. El MACBA ha aprofitat la seva visita en forma de conferència per dedicar-li un seminari, un taller de lectura i un curs, i analitzar la seva figura i obra. Així mateix, el SON[I]A parla amb Patricia Soley-Beltrán, responsable del curs "Teoria i praxi: el pensament de Judith Butler", sobre el seu treball i filosofia.
El Marató Postporno. Tecnologies del gènere o Cossos obscens i especímens espectaculars són alguns dels tallers i activitats que Beatriz Preciado ha organitzat i dirigit al MACBA al voltant dels discursos estètico-polítics de la representació sexual contemporània. Professora d'Història i Teoria del Cos i de Teories Contemporànies del gènere a la Universitat de Saint-Denis de París, el seu treball se centra en una lectura performativa de la identitat i del gènere. El SON[I]A parla amb la Beatriz Preciado sobre els conceptes claus que articulen el seu discurs i el seu posicionament crític dins les teories del gènere.
Judith Butler ocupa la càtedra Maxine Elliot del departament de Retòrica i Literatura comparada de la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Anteriorment, va ser professora a les universitats de Wesleyan i Johns Hopkins. Butler ha fet importants aportacions en els àmbits del feminisme, la teoria queer, la filosofia política i l'ètica, i és considerada una de les intel·lectuals més influents del món. Entre les seves darreres obres, destaquen "Vida precaria" (2006), "Deshacer el género" (2006), "El género en disputa: el feminismo y la subversión de la identidad" (2007), "Vulnerabilitat, supervivència" (2008) i "Marcos de guerra: las vidas lloradas" (2010).
Son[i]a parla amb Judith Butler sobre política, economia, societats de control, gènere i identitat.
Partint de l'òptica del col·leccionisme discogràfic, "Objeto Semi-Identificado No Pais Do Futuro. Tropicália i post-tropicalisme al Brasil (1967-1976)" repassa el vessant musical del tropicalisme donant una visió de conjunt que serveix d'introducció al tema i ajuda a explicar-ne alguns dels aspectes clau. Fent especial èmfasi en les obres més experimentals i avantguardistes del gènere, la selecció mostra també la pervivència i influència del tropicalisme en les etapes immediatament posteriors de la història de la música brasilera.