Us donem la benvinguda al nostre diari de confinament

La força dels dies.

Els missatges pintats d’Antoni Tàpies.

Tornem als missatges essencials de Lawrence Weiner.

“La necessitat profunda que tenim d’estar junts”.

Els diumenges segons Xavier Ribas.

Un que plora, un altre té por, un que no hi veu, un que lladra, un de terrorista...

La visió retrospectiva de Peter Friedl.

La pintura meditativa d’Hernández Pijuan.

La pedagogia necessària de Harun Harocki.

William Kentridge: el viatge d’Ulisses a l’interior del cos humà.

Intento pensar en la vida.

La seva acció Funda evoca les pitjors distopies.

El recorregut diari de Francesc Abad.

Missatges des de l’art.

Quan els edificis surten de viatge.

Les partitures col·lectives de Mestres Quadreny.

El viatge de Kristin Oppenheim fins al cor de la veu humana.

Feliç Sant Jordi, també aquest any!

Proposta en família

Després de la Segona Guerra Mundial, autors com Dubuffet assumien que ja no era possible tornar a pintar com s’havia fet fins llavors.

Amb ironia i molt humor, el treball d’aquests dos artistes ens convida a compartir autoretrats i esperit de llibertat.

La vida i el dolor en 424 capsetes de dibuixos.

Un assaig visual sobre la gestió de la vida a les grans metròpolis.

Amb el seu immens llit d’hospital ens convida a reflexionar sobre la violència i la contemplació interior en dies de risc.

La ciutat de les fàbriques de Basiana i Orpinell.

Els missatges al carrer de Jenny Holzer.

Has provat a dibuixar les cases del teu barri des de l’aire? Aquest va ser el viatge imaginat i visual de Ferrari.

100 anys, un a un, retratats en una línia del temps com un gran fresc sobre la vida.

“La complexitat i la seducció d’una ciutat viva. Tot és aquí.”

En dies de silenci urbà, les translacions de Fina Miralles ens recorden la importància del context.

La nova Babilònia de Constant

Joan Miró, Alexander Calder, Joaquín Torres-García... van entendre la infància com una font de creació.

Investigador dels estats de la ment i la consciència quan el món queda allà fora.

Pescadors de llunes, matalassos voladors i figures visionàries en dies de confinament.

Per als col·lectius que avui segueixen treballant en l’abastiment de productes bàsics.

Gats perseguint gats, lletres que trepitgen lletres, dits exploradors i papers esquinçats. L’art en família.

Joyce, Cervantes, Freud, La Fontaine i Artaud. Algunes rutes lectores des de l’art contemporani.

Hi ha obres que prenen un sentit diferent en dies de silenci urbà, com les grans metròpolis de Thomas Bayrle.

Aprenent a establir una nova relació amb el temps quotidià.

A començament dels anys noranta, Pep Agut va prendre la tela de pintar per convertir-la en un element arquitectònic de possibilitats múltiples.

“Reconstruir el desordre d’una possible ciutat. Utilitzar la maqueta no com un element de projecte sinó com una representació d’alguna cosa que ja existeix.”  Jordi Colomer

Els inflables de Josep Ponsatí en dies de confinament.

Avis, àvies, cuidadors i cuidadores en dies de risc. Un reconeixement de la mà d’aquesta fotògrafa palestina.

Torre Baró, carrer Provença, Major de Sarrià, Doctor Dou, Muntaner, Boters, passeig de Gràcia, Pau Claris…

Esquinçada, acolorida, delirant i fragmentada, la idea de casa és un tema recurrent en l’imaginari de l’art.

Reclosa voluntàriament durant uns dies, els seus dibuixos condensen part dels seus pensaments recurrents.

Tornarem a saltar als parcs i als museus. Així ho van fer les nenes i nens de Suècia en aquesta obra de Palle Nielsen.

El relat de la família sovint es construeix sobre falses veritats. Com seria un àlbum familiar més d’acord amb el propi jo? 

Zones perifèriques, àrees industrials, polígons... Des de finals dels anys setanta, el fotògraf Manolo Laguillo ha documentat la Barcelona solitària de zones en construcció i d’espais sense vianants.

Experiments amb vídeo de la mà de Martha Rosler. En temps de mòbil, no ha de ser difícil experimentar com ho feia Rosler.

Bon dia de la poesia, amb Joan Brossa, fins i tot confinats!

“Em vaig imaginar a mi mateix com un col·leccionista de fotografies que ensenyava a d’altres amants de l’arquitectura aquelles cases meravelloses.” Dieter Roth

El postaler de Perejaume en lloc de postals te uns miralls que reflecteixen l’espai immediat on està situat.

Quina és la imatge de casa teva des dels edificis veïns? Quina és la teva imatge dels altres edificis?

Si preguntem a qui sigui sobre Donald Crowhurst, el més normal serà que ens parli de frau i engany, de l’home que va fer veure que feia la volta al món...

T'has preguntat mai com juguen els nens de tot el món? Peter Friedl s'ho va preguntar als seus "Playgrounds".