Si la revolució és un llenguatge, deia Ariella Azoulay en una xerrada al MACBA al 2011, la fotografia és el paper en què l’escrivim. Partint dels conceptes aportats per aquesta teòrica de la imatge, el col·lectiu format per Marc Roig i Rogier Delfos emmarca 47 textos com si es tractés d’un alfabet. Al damunt de cada text, hi situa una lletra i al peu, un dels conceptes utilitzats per Azoulay: explotat, barricades, models de control... En la formulació inicial de l’obra, aquest alfabet anava acompanyat de fotografies del moviment 15-M fetes a diferents ciutats del planeta. Però Roig i Delfos van suprimir les imatges deixant només el peu de la fotografia, que indica el lloc, l’any i la situació d’una imatge que ja no veiem. Un silenci icònic que interpel·la la funció de la imatge fotogràfica en la construcció d’una semiòtica revolucionària global.

Quan treballo, no penso en l’art. Miro de pensar en la vida.
Jean-Michel Basquiat