Territoris imaginats i cartografies viscudes Grans viatgers (1)

La literalitat geogràfica no sempre és necessària per evocar la idea de viatge, com demostren els treballs d’artistes com Nigel Henderson i Guillermo Kuitca. Ambdós exploren plàsticament la noció d’espai físic i territorial per acabar configurant noves geografies imaginàries. Mentre el primer, que havia servit com a pilot a la Segona Guerra Mundial, construeix un mapa inventat de deltes i arxipèlags partint de fotografies aèries intervingudes pictòricament; el segon, net de russos jueus emigrats a Argentina, recupera el passat recent d’Europa reproduint els carrers i places de ciutats com Odessa, Praga o Zuric. Si la cartografia pintada de Henderson convoca aquesta vivència contemporània que consisteix a observar la terra des de l’aire, les places i carrers de Kuitca testimonien exilis històrics i moments de dolor familiar i col·lectiu. Un i altre, es situen en aquesta cruïlla entre geografia i vida, memòria i territori.