“Trencava les ratlles per recuperar-les una mica més amunt” Teresa Lanceta: esborrant fronteres

En línia amb altres artistes pioneres com Annie Albers i Gertrude Goldschmidt (Gego), la barcelonina Teresa Lanceta reivindica l’art com a agent democratitzador i la supressió de les fronteres entre art i artesania. Els seus teixits i tapissos recuperen també el valor del treball col·lectiu enfront la idea de geni individual, i l'espai comú entre diferents cultures de la Mediterrània. La seva estada amb les comunitats berbers de l’Atles Mitjà va ser, en aquest sentit, definitiva. Però Lanceta beu també de tècniques de composició procedents del jazz, com l’asimetria, la fragmentació, els patrons sincopats i una manera d’entendre la creació com un organisme viu. Com explicava l’artista l’any 1993 en motiu d’una exposició a la Galería Buades: “Trencava les ratlles per recuperar-les una mica més amunt, de manera que apareixien aquests ritmes dialogals que surten tantes vegades en el meu treball.”