Els diaris de treball de Rosemarie Castoro són una via d’accés directa a la seva obra i a la seva manera de sumar art i vida. Si bé els seus primers treballs són clarament pictòrics, aviat va incorporar la dansa i el moviment corporal. Aquesta pionera del feminisme ballava davant de les seves obres o hi actuava amb cordes penjades en una fusió entre cos i pintura. En aquesta obra del MACBA, va aplicar guix amb una escombra damunt d’uns panells per cobrir-los després amb grafit. “Els meus panells són els meus contenidors”, escrivia l’artista, posant èmfasi en la combinació de pintura, escultura i dibuix però també corporalitat.
 

OBRES DE ROSEMARIE CASTORO A LA COL·LECCIÓ

DESCOBREIX L'EXPOSICIÓ

L’or no s’associa amb la brutícia. I l’or, com els diamants, és un material exalçat. Té un grau d’abstracció tal que et situa –si el fas servir artísticament– en un nivell encara més elevat.
James Lee Byars