Abans que el concepte multimèdia fos inventat, algú va avançar-se. Va ser Andy Warhol, que va projectar les seves pel·lícules pop al sostre de The Factory mentre The Velvet Underground, amb Lou Reed i John Cale, actuava amb la mítica cantant i model Nico, i Gerard Malanga i Ingrid Superstar ballaven frenèticament. Tot això passava entre 1966 i 1967. El que llavors eren happenings exploradors de llum, so i moviment, s’han acabat incorporant com a model d’èxit als concerts de rock de tot el món.

El cineasta Ronald Nameth va enregistrar alguns d’aquests espectacles, que es van repetir a diferents escenaris de Nova York, Chicago i altres ciutats, en una pel·lícula que porta per nom Andy Warhol’s Exploding Plastic Inevitable i que podeu veure i “experimentar” a l’exposició de la nostra col·lecció. Un viatge en viu al cor dels anys seixanta.

M’agrada pensar que, a l’obra, l’artista no és res més que un material d’un altre tipus, que coopera amb la resta de materials.
Robert Rauschenberg