Quan la dona parla... Pioneres de la performance

Martha Rosler, Esther Ferrer, Joan Jonas i María Teresa Hincapié van explorar de manera pionera i en contextos culturals diversos, alguns camins de la performance i l’art d’acció. Algunes, com Rosler, van impulsar, als setantes, l’art d’acció feminista mostrant la vida diària i l’espai públic de les dones. “Quan la dona parla, dona nom a la seva pròpia opressió”, va expressar en més d’una ocasió. D’altres, com Esther Ferrer, ja a finals dels seixanta, va iniciar una llarga trajectòria en la pràctica performàtica amb una actitud d’apropament a l’espectador i de grau zero de ficció que la feia deutora del teatre de Bertold Brecht. També en aquells anys, Joan Jonas va experimentar, amb un llenguatge molt proper al minimalisme, amb elements tan simbòlics com la màscara i el mirall. Ja més cap aquí, als vuitantes i en el context llatinoamericà, María Teresa Hincapié es va interessar per la performance de llarga durada, experimentant el seu poder i les seves dificultats. Una constel·lació de noms i propostes físiques que pots descobrir transitant per les artistes de la Col·lecció.