El reconeixement dels referents creatius va ser una constant en les propostes de Nacho Criado, com en aquesta escultura dels anys vuitanta. Com el mateix artista explicava: “Ellos no pueden venir esta noche viene a recoger todas esas personas que en un determinado momento te han ayudado en el trabajo. Rothko, Manzoni, Duchamp, Beuys, Mondrian, Klein, Maciunas, es una forma de reconocimiento”. Criado els evoca a través del diàleg entre la materialitat del ferro i la fragilitat dels fragments de vidre “pescats” i penjats d’un fil de niló. La memòria i el pas del temps són un dels altres temes que sempre van interessar a l’artista, que en aquest cas convoca també a l’espectador d’una manera molt física: alterant, amb la seva presència, els fragments de vidre. Pots veure l’obra a Acció. Una història provisional dels 90.

DESCOBREIX L'EXPOSICIÓ

Penso que una obra d’art hauria de deixar perplex l’espectador, fer-lo meditar sobre el sentit de la vida
Antoni Tàpies