Els orgasmes, com la terra, són de qui els treballa Mireia Sallarès, les dones i els espais de resistència

Mireia Sallarès va viatjar per Mèxic durant quatre anys amb una càmera i un rètol de neó on es llegia Las muertes chiquitas. El resultat va ser més de trenta dones de diferents edats, estrats socials, professions i religions parlant, a micro obert i amb la càmera molt a prop, de la seva vivència de l’orgasme. Quasi 5 hores de documental que fa evident com aquell àmbit suposadament tan privat i tan íntim com és el propi plaer sexual funciona com un dispositiu polític d’alta precisió. I és que parlant del plaer, les dones entrevistades transiten pel dolor, la violència, el poder, la mort, la lluita i el compromís. Els orgasmes, com la terra, són de qui els treballa, s’escolta més d’una vegada a les entrevistes. En la presentació del documental al CCCB l’any 2020, Sallarès assegurava: “En el diàleg m’interessava la capacitat d’autoconsciència de les dones, la seva pròpia capacitat de narrar-se. Crec que per fer front a allò que regula i controla el nostre plaer, la nostra vida i la nostra mort, l’autonarració és realment un espai de resistència.”