L’escriptura com a objecte plàstic Marcel Broodthaers i la impossibilitat de la paraula

L’any 1969, el poeta, cineasta i artista plàstic Marcel Broodthaers va sortir al jardí de casa seva al carrer de la Pépinière a Brussel·les, va agafar fulls de paper en blanc, una ploma i un tinter, i es va asseure a escriure sota la pluja. Creada de manera artificial, l’aigua, densa i generosa, va impedir que la pàgina, xopa, retingués la tinta. Diluït, esborrat, impedit, el text de Broodthaers es va mantenir sempre en estat de "projecte". Sota una pluja que neteja la paraula de tot significat possible, aquest qüestionador nat que va ser Broodthaers en té prou amb 3 minuts per mostrar la condició de Sísif associada a tot acte de llenguatge. Donant testimoni del pas del seu autor de la poesia a les arts plàstiques, amb aquesta acció converteix el text en objecte plàstic i fílmic. A l’única frase que aconsegueix fixar en el paper, i encara de manera efímera, es llegeix: “Projet pour un texte”. Alliberat de la imposició del significat, el poeta (i amb ell l’artista), al final deixa la ploma i renuncia a l’escriptura.