Situar-se al davant de la paret on es desplega la instal·lació de Mar Arza, Nada reiterada, és accedir a una nova lectura de la novel·la Nada de Carmen Laforet. Més que una reiteració, suposa una reescriptura del text. Un text escrit al 1944 i guardonat amb el premi Nadal d’aquell any, es presenta reduït a la seva materialitat blanca i a un estrany silenci lingüístic. Descosides les pàgines i presentades, una a una, a la paret, se’ns ofereixen en un joc subtil de forats, llums i ombres, i d’absències i presències semàntiques. Com en altres objectes i instal·lacions d’aquesta castellonina establerta a Barcelona, Arza pren llibres de vell i els intervé amb elements tan bàsics com tisores i bisturís. Amb una gran habilitat manual i una ànima de poeta, retalla o buida les paraules impreses del llibre deixant-ne algunes, molt poques, a la vista. A més d’una lectura objectual de la novel·la de Laforet, ens convida també a una nova semàntica del text. I així, com indicis que cal resseguir, l’ull va descobrint missatges al vol a les pàgines buides fixades a les parets del museu: Enredando en palabras lo más importante, Cerrada y bella com un círculo, hi llegim. I també Hasta terminar en un susurro.

Descobreix l'exposició