Platges a vessar de cotxes, botigues de ceràmica a peu de carretera, cementiris envoltats de blocs d’apartaments, construccions abandonades... Quan Joan Rabascall va fotografiar el nord de la Costa Brava, l’estiu de 1982, el paisatge real no acabava d’encaixar amb la imatge idíl·lica que venien les postals i els operadors turístics. La seva sèrie Paisatge Costa Brava defuig el punt de vista i els tòpics habituals situant la mirada en un insòlit fora de camp. Imprimint la paraula “Paisatge” en sis llengües damunt de la imatge, com si es tractés d’una postal a l’ús, Rabascall enfronta, d’una manera molt directa, costumisme i cultura de masses. O, si es vol, la construcció idíl·lica elaborada pels operadors turístics amb les xifres, devastadores, del turisme.

OBRES DE JOAN RABASCALL A LA COL·LECCIÓ

DESCOBREIX L'EXPOSICIÓ

La meva obra és el meu cos, el meu cos és la meva obra.
Helena Almeida