L’any 1965, feia tres anys que un jove Miralda havia arribat a París, on es vivia un esclat antimilitarista arran de la guerra del Vietnam. Al cap de poc, es va haver d’incorporar al servei militar, com tots els joves en una Espanya encara franquista. En els moments de descans, entre entrenament i altres pràctiques de lluita, Miralda va traduir l’absurditat del mon militar en una sèrie de dibuixos i collages centrats en la figura del soldat: en camps de tir, en postura de ferms i també mort. El mateix artista evocava aquest moment en una entrevista al MACBA: “Són autobiografia pura d’aquest gran avorriment que va ser l’entrenament militar.” Configuren un al·legat antibèl·lic i avancen algun dels trets que amb els anys han caracteritzat el treball de Miralda: un llenguatge carregat d’humor i una celebració de la vida. El pas següent va ser incorporar soldadets de joguina en objectes trobats com mobiliari, escultures i també monuments públics en una sèrie àmpliament coneguda, els Soldats Soldés.

OBRES A LA COL·LECCIÓ DE MIRALDA