Vista de sala de la mostra "Un segle breu"

Figura cabdal en l’evolució de l’escultura de la segona meitat del segle XX a Catalunya, Francesc Torres Monsó va ser conegut sobretot en el seu context gironí. Irònic i crític, es va mantenir el marge de la lògica especulativa del mercat de l’art. Ja als anys setanta, va entendre que calia qüestionar la idea d’obra única incorporant materials com el plàstic o la resina de polièster per crear múltiples. Grans llavis forma part d’una sèrie en què l’artista va sobredimensionar fragments del cos humà per reproduir-los amb motlles i materials sintètics. Retallats en la seva estricta figura, els llavis arrodonits i molsosos de Torres Monsó reforcen l’hedonisme de l’art pop.