L’accés de Francesc Torres a la producció artística ve de la mà del minimalisme i la negació del mite de l’obra única. Amb un acusat sentit de la ironia, defugia, com altres artistes de la seva generació, la idea de subjectivitat en l’art. Entre les seves primeres obres, de finals dels anys seixanta, hi ha una sèrie d’objectes escultòrics de cartró pintats amb colors plans, deformats i amb falses perspectives. Com explicava l’artista l’any 2008 en motiu de l’exposició retrospectiva que va presentar al MACBA: “Això és el principi de tota la història, són les obres primerenques. [...] Són prototips. La idea era imprimir aquestes formes en pla, desenvolupades en dues dimensions, fer sèries il·limitades que es poguessin comprar per dos duros i que cadascú se les emportés a casa seva i amb les tisores i el pegamento Imedio es construís la peça. Són poemes-objecte.”

OBRES A LA COL·LECCIÓ DE FRANCESC TORRES

DESCOBREIX L'EXPOSICIÓ