El Camp de la Bota segons Francesc Abad La violència dels silencis polítics

Quan, l’any 2004, Barcelona va organitzar el Fòrum Universal de les Cultures, va recuperar una àrea abandonada de platges i barraques situada entre la ciutat i el municipi de Sant Adrià del Besòs. Coneguda com El Camp de la Bota, s’hi va construir un gran equipament, que es va presentar al món silenciant el lloc que aquesta zona ocupa en la memòria de la ciutat. Va ser aquí on, als anys cinquanta i seixanta del segle XX, la immigració espanyola que va arribar a la ciutat atreta pel somni de treball i riquesa, va trobar la realitat del barraquisme. També va ser aquí on, de 1939 a 1952, el règim franquista va afusellar unes 1.700 persones. Un passat que Francesc Abad va voler fer visible recuperant la documentació personal de les persones assassinades i el relat dels seus fills i néts en una gran instal·lació que porta per nom El Camp de la Bota. Com apuntava l’antropòleg Manuel Delgado: “A qui li interessa tenir present tot allò? I per què? No és millor proclamar a crits –sense dir-ho– que el parapet no va existir, que els centenars d'afusellats allà mai no van ser afusellats? Perquè ningú no va ser afusellat allà ni enlloc, ningú no va ser perseguit en aquesta tranquil·la ciutat que obre les seves portes avui a l'abraçada còsmica entre cultures.”